(1953-2023)
Sol ser un dels capítols més celebrats de tota la nissaga Sub Pop. Perquè és un dels tres llançaments de la disquera de Seattle que han assolit la certificació de disc de platí –la resta són "Bleach" (1989) de Nirvana i "Give Up" (2003) de The Postal Service-, però sobretot perquè va ser una de les obres que van permetre al segell consolidar-se més enllà de l'òrbita grunge de la qual havia esdevingut pedra angular. Parlem d'"Oh, Inverted World" (2001), el debut discogràfic de The Shins i un dels pilars de la música indie del que portem de segle –de quan el terme indie encara tenia sentit-.
El disc de "Caring is Creepy", de "The Past and Pending" i de l'eterna "New Slang", amb tota probabilitat la peça més universal del cançoner de James Mercer i companyia –en tot cas, una de les grans cançons del seu temps-. Ens ha deixat Neal Langford, baixista –i ocasionalment guitarrista- de la banda de Nou Mèxic entre els anys 2000 i 2003. Tan sols havia arribat a gravar aquest àlbum amb la banda, però tenint en compte la magnitud de l'obra que ens ocupa cal tenir molt present la seva aportació a la música pop de les darreres dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada