(1926-2023)
Durant pràcticament tot el que portem de segle XXI, parlar de Tony Bennett havia significat referir-se a l'últim supervivent no només d'una generació de cantants irrepetible, sinó de tota una forma d'entendre la música, el show business i el propi ofici de cantar. Contemporani de Frank Sinatra, qui l'havia arribat a considerar públicament com "el millor cantant d'aquest negoci", el novaiorquès era l'últim gran crooner del segle XX, també la veu que havia segellat per sempre més clàssics de la mida de "Rags to Riches" o "I Left My Heart in San Francisco".
Testimoni d'excepció d'un temps en què ofici i elegància solien anar de la mà, la seva trajectòria enllaça la generació del Rat Pack, Tin Pan Alley i el Great American Songbook amb la d'Amy Winehouse i Lady Gaga, passant per la d'Elvis Costello –amb tots tres havia arribat a fer duets-, i el seu estil tant podia abraçar el jazz gran reserva –per a la història quedaran les seves col·laboracions amb Bill Evans- com les llistes d'èxits pop –els citats duets-. El seu traspàs a l'edat de 96 anys tanca definitivament un dels capítols més apassionants de la història de la música popular (sí, he dit música popular). El final de tota una era, ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada