Un 4 de juliol amb Dylan

Literatura dylaniana en una llibreria de Milà.

El 4 de juliol, Dia de la Independència als Estats Units. Una d'aquelles jornades d'exaltació patriòtica que poden arribar a commemorar episodis i gestes d'allò més nobles –la que ens ocupa ho fa-, corrent alhora el risc de banalitzar-los o fins i tot pervertir-los –no descobrirem ara que els Estats Units presents no acaben de respondre a determinats anhels dels seus pares fundadors-.

Sigui com sigui, jo mateix celebraré avui el 4 de juliol i ho faré de la mà d'una de les coses més grans que els Estats Units han lliurat al món, la seva música. I més concretament assistint a un concert de Bob Dylan, un dels grans arquitectes i alhora preservadors de tot un llegat cultural i de tota una tradició musical. Serà la seva segona actuació a Milà en el marc del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour, que va desembarcar ahir al Teatro degli Arcimboldi.

El d'avui no serà el meu primer 4 de juliol amb Dylan, a qui ja vaig poder veure en directe ara fa vuit anys al Festival Jardins de Pedralbes de Barcelona, aleshores encara en el marc del Never Ending Tour. A la fotografia que encapçala aquest text, una llibreria del barri de la Bicocca de Milà, situada just al davant del mateix Teatro degli Arcimboldi, servint bibliografia dylaniana al respectable, la nit passada a pocs minuts de l'inici del concert.