(1936-2023)
Per estrany que pugui semblar, la meva primera presa de contacte amb l'univers de Francisco Ibáñez no va arribar de la mà dels eterns Mortadelo y Filemón sinó d'una altra de les seves sèries estrella, 13 Rue del Percebe. Aquella vinyeta de vinyetes ambientada en un immoble que podia ser qualsevol bloc de pisos de qualsevol municipi de l'Estat espanyol, habitat per una colla de personatges absolutament passats de voltes però tot i així representatius del seu context. Si l'humor explica el seu temps i el seu moment, l'il·lustrador barceloní va ser un dels grans cronistes de l'Espanya del tardofranquisme i de tot allò que va seguir a la Transició.
Ho va fer amb històries com les de 13 Rue del Percebe, però també amb les dels propis Mortadelo y Filemón, aquell parell d'agents que sempre es veien –es veuen- immersos en aventures tan divertides com delirants en el sentit més esbojarrat del terme. No deixa de ser revelador que, quan Brighton 64 van fer una cançó que passava revista a la nefasta gestió de la pandèmia de la Covid-19 per part de l'Estat espanyol –posant en evidència les seves misèries més absurdes-, la titulessin justament "En el país de Mortadelo y Filemón". El traç i la ploma d'Ibáñez eren dels que et convidaven a pensar alhora que et feien passar algunes de les millors estones de la teva vida. Gràcies per tot, mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada