La Rolling Stone francesa dedicava la portada de la seva edició de juny a Bob Dylan, coincidint amb el segon tram europeu del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour. A l'interior, un reportatge de vuit pàgines sobre el Never Ending Tour. I per acabar-ho d'arrodonir –mai més ben dit-, un single d'edició limitada –només disponible per correu prèvia comanda- amb una presa alternativa de "Love Sick" i una gravació en directe de "Cold Irons Bound" –totes dues provinents del dissetè volum de les Bootleg Series, "Fragments – Time Out of Mind Sessions (1996-1997)" (2023)-. Lectura en paper i música en vinil, què més es pot demanar?
En un altre ordre de coses, ha sortit a la llum una gravació (només àudio) de Dylan versionant "Bad Actor" de Merle Haggard, el passat 3 de juliol durant el primer dels dos concerts que va fer a Milà. No soc partidari de compartir aquestes coses, tenint en compte que algú (Dylan, els seus representants, qui sigui) està fent esforços titànics perquè allò que passa als concerts, es quedi als concerts. Però aquest cop no me n'he pogut estar –es troba disponible a Youtube-. No havia passat mai abans i no sé si tornarà a passar mai més (que Dylan faci aquesta cançó en directe). Però creguin-me que va ser una de les coses més emocionants que he presenciat mai en un escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada