"My Rough and Rowdy Ways"

Crec que a aquestes alçades ja no cal explicar que el títol de l'últim àlbum de Bob Dylan s'inspira en "My Rough and Rowdy Ways", una vella cançó country del gran Jimmie Rodgers –qui surt fotografiat a la carpeta interior del disc juntament amb la Carter Family-. Aquest recopilatori de country i blues rural de principis del segle passat també s'inspira en el títol de la mateixa cançó –tot i que aquesta no hi surt-.

El vaig localitzar ahir mateix en una llibreria/disqueria del centre de Lió –La Bourse, amb molt bona oferta tant a nivell literari com fonogràfic-. I és clar, tenint en compte que era a la ciutat per assistir a dos concerts de Dylan, no vaig poder evitar agenciar-me'l. He de dir a favor de "My Rough and Rowdy Ways", el recopilatori, que el va publicar Yazoo Records –segell especialitzat en arqueologia musical nord-americana- el 1998, molt abans de l'àlbum de Dylan.

El disc conté 23 peces, cada una interpretada per un solista o formació diferent –dels quals només conec Tommy Johnson, Dock Boggs, Ernest Stoneman i Uncle Dave Macon, tota la resta soc a punt de descobrir-los-. I són gravacions gairebé centenàries que es troben a l'arrel –o gairebé- de la mateixa tradició que el de Minnesota no tan sols preserva sinó que segueix perpetuant cada nit a l'escenari. Aquest és el pes d'una gira com la que recorre aquests dies el continent europeu.