D'encapçalar una de les bandes més grans de tots els temps, a trobar-se sol enmig d'una de les batalles legals més doloroses de la història del rock. No devia resultar gens fàcil ser John Fogerty en ple 1973, l'exercici durant el qual va començar el músic a deixar enrere el fantasma de Creedence Clearwater Revival –sí és que això era possible- per iniciar una carrera solista que li ha acabat fent justícia. El primer pas va ser la publicació aquell mateix any de "The Blue Ridge Rangers", el seu primer àlbum al marge la banda mare, del qual es commemora aquest mes d'abril –la data exacta no està clara- el cinquantè aniversari.
Un disc de versions de clàssics del country, que sintonitzava plenament amb corrents com el country rock i on el mateix Fogerty tocava tots els instruments. Que el signés amb el nom de The Blue Ridge Rangers en lloc de fer-ho amb el seu, responia a la necessitat de fer front a l'allargada ombra de la formació que ell mateix havia encapçalat prèviament. Publicat a menys d'un any del final de CCR, hi destacaven pistes com "Jambalaya (On the Bayou)" (Hank Williams), "She Thinks I Still Care" (George Jones) o les tradicionals "Blue Ridge Mountain Blues" i "Workin' on a Building" –amb un deliciós aire gòspel-. El 2009 en va publicar una segona part, "The Blue Ridge Rangers Ride Again".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada