Avui fa 60 anys que Bob Dylan va publicar "Like a Rolling Stone" (1965), el single. Un d'aquells episodis que han marcat un abans i un després en la història de la música popular, i un dels factors clau a l'hora d'assenyalar l'any 1965 com el minut zero d'allò que coneixem com l'era rock.
Sobre "Like a Rolling Stone" s'ha arribat a escriure tot un assaig sencer –"Like a Rolling Stone: Bob Dylan at the Crossroads" (2001), de Greil Marcus-, i un dels sis discos compactes inclosos a "The Cutting Edge" (2015) –el 12è volum de The Bootleg Series- està dedicat exclusivament a analitzar l'evolució d'aquesta cançó a l'estudi.
ROCK I POESIA
"Like a Rolling Stone" és molt més que Dylan electrificant el seu so –cosa que ja havia fet mesos abans a "Bringing It All Back Home", d'aquell mateix 1965-. És l'inici d'un binomi, el que formen rock i poesia, que arriba fins als nostres dies. És el primer cop que un artista de primera línia s'atreveix a posar una cançó de sis minuts a la cara A d'un single.
També és, des del seu mateix títol, una declaració de principis que potser no defineix les intencions del mateix Dylan –amb aquest home, mai es pot saber res del cert-, però captura tot l'esperit del seu moment i, d'una manera o d'una altra, representa des d'aleshores a qualsevol individu que s'hagi deixat atrapar per l'indesxifrable misteri dylanià.
I sí, "Like a Rolling Stone" també marca l'entrada de Mike Bloomfield i Al Kooper a l'òrbita del seu autor. I el final de l'entesa de Dylan amb qui fins aleshores havia estat el seu productor, Tom Wilson. El de Minnesota iniciava un nou capítol partint de les cendres de l'anterior. Des d'aleshores, aquesta pràctica ha esdevingut una constant en la seva carrera.
NEWPORT 65
Cinc dies després de la seva publicació, el 25 de juliol de 1965, Dylan va interpretar "Like a Rolling Stone" en directe per primer cop al Newport Folk Festival, acompanyat per la Butterfield Blues Band, donant peu a un altre episodi dels que marquen un abans i un després. La cosa no va anar ben bé tal com s'explica al biopic de moda, però poques vegades una actuació de tan sols mitja hora de durada ha fet córrer rius de tinta que també arriben fins als nostres dies.
"Like a Rolling Stone" va alterar per sempre més la història de la música popular, però també la trajectòria artística i vital del seu autor, que divendres vinent –coincidint amb el 60è aniversari de l'actuació a Newport- encetarà a Alpharetta, Georgia, un nou tram de l'Outlaw Music Festival Tour, la gira nord-americana que ell mateix encapçala juntament amb Willie Nelson.
Tothom fa les seves pròpies apostes sobre el repertori que interpretarà. Però si una cosa es pot donar per descartada, és una hipotètica cita al 60è aniversari de "Like a Rolling Stone". Qualsevol altre ho celebraria amb una gira commemorativa i recreant-se en l'explotació de gestes pretèries. Dylan, als seus 84 anys, segueix fent la seva i mirant sempre endavant. Per això és diferent de tota la resta.
EL RECOPILATORI
A la fotografia, els tres formats del recopilatori "Bob Dylan's Greatest Hits" (1967), on per descomptat hi figura "Like a Rolling Stone". La versió en cassette va ser el primer disc que vaig tenir de Dylan. Me'l vaig comprar l'agost de 1995 en una benzinera del nord d'Itàlia, i no me n'he separat mai més.
Qui m'hauria dit aleshores que tres dècades exactes després, en ple 2025, em disposaria a viatjar fins a llocs on no he estat mai per tornar a presenciar en primera persona el miracle dels seus directes. How does it feel, to be on your own, with no direction home, like a complete unknown... Like a Rolling Stone.
