Guitarra, baix i bateria - Programa 255

Rolling Blackouts Coastal Fever.

Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor, des de la distància però a la sintonia de Ràdio Silenci. Novetats discogràfiques de Beach Fossils, Rolling Blackouts Coastal Fever, Jess Williamson, Songdog, Neil Young i Bob Dylan. I música a la pantalla amb Spike Lee, Marvin Gaye, BCN Film Festival, Helen Reddy i Jucifer. Disponible en podcast.

Rolling Blackouts Coastal Fever - "Sideways to New Italy" (2020)

Si el títol de "Hope Downs" (2018), el celebrat primer àlbum de Rolling Blackouts Coastal Fever, feia referència a un immens complex miner de l'oest d'Austràlia, la seva continuació, "Sideways to New Italy" (2020), es refereix a una població del sud del mateix país fundada al seu dia per immigrants italians. Dos discos i dos indrets amb les seves respectives històries. I una banda que sembla disposada a contemplar alguns dels punts menys predicats de la geografia del seu país a l'hora de batejar unes obres d'abast tan global com el plàstic i la gira internacional que ara fa dos anys els van elevar fins a les cotes més privilegiades del firmament indie.

"Sideways New Italy" és aquell difícil segon àlbum que hauria de confirmar o desmentir la promesa inicial, i el cert és que els seus autors han superat la prova amb la maduresa de qui sap que ja juga a la lliga principal però alhora amb aquella frescor i aquella vitalitat amb què van esdevenir al seu dia una de les grans revelacions de cartells com el de Primavera Sound. El plàstic en qüestió ofereix el mateix que el seu predecessor, però amb la punteria de qui ja ha après a pensar en gran. Segueixen Fran Keaney i companyia facturant cançons pop deutores d'il·lustres avantpassats com els Go-Betweens, però ara les serveixen amb els acabats necessaris per acabar de seduir tota una generació que ha crescut escoltant a Tame Impala.

El diàleg carregat d'urgència entre el rascat de guitarra acústica i els puntejats elèctrics de la inicial "The Second of the First" remeten inequívocament als paràmetres del primer disc. També el ganxo melòdic i el ritme contagiós de "Cars in Space", amb tota probabilitat un dels moments més rodons de l'àlbum i fins i tot un dels títols més definitoris del catàleg de Rolling Blackouts C.F. En canvi, pistes com "Falling Thunder" o (sobretot) "The Only One" juguen amb uns acabats sintètics que els acosten més que mai a la pista de ball i, de passada, els refermen com un dels grans actius de les grans cites festivaleres per on tenen previst desfilar la temporada vinent després d'haver hagut d'abortar com la resta de mortals els seus plans per la present. Queda doncs confirmada la promesa.

2018 en música

Los Espiritus.

Ja hi tornem a ser. S'acaba un any i toca fer-ne balanç com si demà realment comencés res de nou. Sigui com sigui, si haig de definir el meu 2018 en termes musicals la primera paraula que em ve al cap és descoberta. O més ben dit descobertes, en plural. Descobertes com Los Espiritus, una banda argentina de blues elèctric i rock psicodèlic amb accent inequívocament porteny. Els vaig descobrir durant una estada a Buenos Aires, em vaig enganxar de ple a la seva discografia i, casualitats de la vida, vaig tenir la sort de poder-los veure en directe a la meva tornada a Barcelona.

Una altra gran descoberta que he pogut fer durant aquest any han estat Rolling Blackouts Coastal Fever -o Rolling Blackouts CF-. Un combo australià que recupera les formes més bàsiques i essencials del pop independent -les compracions amb els Go-Betweens no són gens gratuïtes-. Van esdevenir una de les grans revelacions del passat Primavera Sound amb un directe fresc i enèrgic, i una posada en escena molt poc habitual entre els grups de la seva òrbita: una línia frontal amb tres guitarristes que es reparteixen les tasques vocals. Encara en el capítol de descobertes, la seva recent actuació a la sala Rocksound va confirmar Sarah Shook & The Disarmers com un nom essencial en l'àmbit emergent del so Americana.

2018 també ha estat un any de concerts memorables als escenaris barcelonins. En podria triar molts, sense anar més lluny qualsevol dels anteriorment citats, però em decantaré pel simbolisme i les emocions desencadenades al pas de Bob Dylan per l'escenari del Liceu, l'apoteòsica actuació d'uns pletòrics Nick Cave & The Bad Seeds en la immensitat del parc del Fòrum i sota una lluna groga en el marc del Primavera Sound, la magistral lliçó d'història surfera que John Blair i Els A-phònics van oferir a la passada edició del FestiSurf Costa Brava i la infernal descàrrega amb què Slayer es van acomiadar per sempre més del públic català. I si haig de triar un disc, diré que el plàstic que més m'ha acompanyat de tots els que s'han editat aquest 2018 ha estat "Lucha Libre" dels sempre sorprenents Flamingo Tours. Ha estat un bon any, oi que sí?

Guitarra, baix i bateria - Programa 184

Rolling Blackouts Coastal Fever - Foto Warwick Baker.

Penúltim programa de la temporada de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Ahir ens van acompanyar Rolling Blackouts Coastal Fever, The Damned, Arctic Monkeys, Cari Cari, Elvis Costello, Jenny Woo, Ronnie Spector & The Ronettes, Beastie Boys i Obrigada. Disponible en podcast.

Rolling Blackouts Coastal Fever

ROLLING BLACKOUTS COASTAL FEVER

Primavera Sound 2018, Barcelona

2 de juny de 2018

Explicava un dels components de Rolling Blackouts Coastal Fever que anys enrere havia assistit al Primavera Sound com a espectador, que adorava el festival i que li feia molta il·lusió trobar-se en un dels seus escenaris. Un entusiasme que es contagiava entre el respectable amb cada nota interpretada per aquesta formació australiana que recupera les formes més bàsiques, directes i essencials del pop independent. Ho fa sense inventar-se res de nou -les constants comparacions amb els Go-Betweens no vénen tan sols motivades per la seva procedència geogràfica-, però lliurant una darrere l'altra cançons de naturalesa fresca i vocació perdurable. I amb una posada en escena molt poc habitual entre els grups de la seva òrbita: una línia frontal amb tres guitarristes que es reparteixen les tasques vocals. Una de les grans sorpreses de la zona mitjana del cartell d'enguany.