Rolling Blackouts Coastal Fever - "Sideways to New Italy" (2020)

Si el títol de "Hope Downs" (2018), el celebrat primer àlbum de Rolling Blackouts Coastal Fever, feia referència a un immens complex miner de l'oest d'Austràlia, la seva continuació, "Sideways to New Italy" (2020), es refereix a una població del sud del mateix país fundada al seu dia per immigrants italians. Dos discos i dos indrets amb les seves respectives històries. I una banda que sembla disposada a contemplar alguns dels punts menys predicats de la geografia del seu país a l'hora de batejar unes obres d'abast tan global com el plàstic i la gira internacional que ara fa dos anys els van elevar fins a les cotes més privilegiades del firmament indie.

"Sideways New Italy" és aquell difícil segon àlbum que hauria de confirmar o desmentir la promesa inicial, i el cert és que els seus autors han superat la prova amb la maduresa de qui sap que ja juga a la lliga principal però alhora amb aquella frescor i aquella vitalitat amb què van esdevenir al seu dia una de les grans revelacions de cartells com el de Primavera Sound. El plàstic en qüestió ofereix el mateix que el seu predecessor, però amb la punteria de qui ja ha après a pensar en gran. Segueixen Fran Keaney i companyia facturant cançons pop deutores d'il·lustres avantpassats com els Go-Betweens, però ara les serveixen amb els acabats necessaris per acabar de seduir tota una generació que ha crescut escoltant a Tame Impala.

El diàleg carregat d'urgència entre el rascat de guitarra acústica i els puntejats elèctrics de la inicial "The Second of the First" remeten inequívocament als paràmetres del primer disc. També el ganxo melòdic i el ritme contagiós de "Cars in Space", amb tota probabilitat un dels moments més rodons de l'àlbum i fins i tot un dels títols més definitoris del catàleg de Rolling Blackouts C.F. En canvi, pistes com "Falling Thunder" o (sobretot) "The Only One" juguen amb uns acabats sintètics que els acosten més que mai a la pista de ball i, de passada, els refermen com un dels grans actius de les grans cites festivaleres per on tenen previst desfilar la temporada vinent després d'haver hagut d'abortar com la resta de mortals els seus plans per la present. Queda doncs confirmada la promesa.