JESSE MALIN & THE ST. MARKS SOCIAL
Suor. A alguns els fa fàstic. A mi m'encanta. Perquè és sinònim de vida i de vitalitat. De tot això n'hi va haver molt ahir a la nit a l'escenari per on es va passejar el senyor Jesse Malin. Venia amb la millor banda d'acompanyament que ha tingut mai, uns St. Marks Social -amb presència destacada de tot un Todd Youth- que l'han reconnectat amb el seu passat com a portaveu subterrani del punk novaiorquès -fins i tot va caure una mirada a D Generation amb la participació estel·lar de Richard Bacchus-. Actitud, contundència, adrenalina, un repertori rodó, una guitarra -la de Malin- coberta de suor i l'essència d'una Nova York que ja gairebé no existeix.
A continuació, els Bellrays van fer honor a la seva reputació com a banda de directe. Però el seu garage-soul-punk amb puntuals excursions lisèrgiques va quedar petit al costat de l'huracà novaiorquès. Entre concert i concert, vaig tenir ocasió de saludar a un Malin que encara esbufegava, i demanar-li que em firmés una còpia del seu nou disc, "Love it to Life". Part de la caràtula va quedar esquitxada, com una de les mànigues de la meva camisa. El que deia: suor, molta suor. La puta essència del Rock’n’Roll.
Audio: "Burning the Bowery" – Jesse Malin & The St. Marks Social
Suor. A alguns els fa fàstic. A mi m'encanta. Perquè és sinònim de vida i de vitalitat. De tot això n'hi va haver molt ahir a la nit a l'escenari per on es va passejar el senyor Jesse Malin. Venia amb la millor banda d'acompanyament que ha tingut mai, uns St. Marks Social -amb presència destacada de tot un Todd Youth- que l'han reconnectat amb el seu passat com a portaveu subterrani del punk novaiorquès -fins i tot va caure una mirada a D Generation amb la participació estel·lar de Richard Bacchus-. Actitud, contundència, adrenalina, un repertori rodó, una guitarra -la de Malin- coberta de suor i l'essència d'una Nova York que ja gairebé no existeix.
A continuació, els Bellrays van fer honor a la seva reputació com a banda de directe. Però el seu garage-soul-punk amb puntuals excursions lisèrgiques va quedar petit al costat de l'huracà novaiorquès. Entre concert i concert, vaig tenir ocasió de saludar a un Malin que encara esbufegava, i demanar-li que em firmés una còpia del seu nou disc, "Love it to Life". Part de la caràtula va quedar esquitxada, com una de les mànigues de la meva camisa. El que deia: suor, molta suor. La puta essència del Rock’n’Roll.
Audio: "Burning the Bowery" – Jesse Malin & The St. Marks Social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada