"Enteníem els instruments com a eines per fer soroll"

Sonic Youth (Lee Ranaldo, segon per l'esquerra).

"La No Wave era el més radical que passava aleshores. Grups com DNA no havien après a tocar instruments. Per tant, el seu so era primitiu i d'alguna manera actualitzava les primeres formes del rock'n'roll. Si volies fer alguna cosa, les idees eren més importants que les habilitats tècniques. Amb Sonic Youth vam seguir aquesta filosofia al llarg de tota la nostra carrera. Vam desenvolupar la nostra pròpia tècnica per tal de donar sortida a les inquietuds que teníem. Tot era possible: colpejar les guitarres amb les baquetes de la bateria, o el Glenn (Branca) afinant les seves guitarres com si fossin un cor. Era molt alliberador. Teníem guitarres barates, era molt difícil mantenir-les afinades, per això les utilitzàvem d'altres maneres, inspirats en part per les afinacions que feia servir gent com Lou Reed o el Glenn. Jo havia après afinacions obertes i alternatives a través de Reverend Gary Davis, Joni Mitchell, David Crosby i Neil Young o Keith Richards. Per tant, moltes d'aquelles coses ens semblaven naturals. No teníem cap intenció de tocar de forma 'normal'; enteníem els instruments com a eines per fer soroll. Tothom qui coneixia estava experimentant. Ningú volia tocar en una banda normal".

Lee Ranaldo recorda els inicis de Sonic Youth, però sobretot l'efervescència i la llibertat creativa que es respiraven a la Nova York de finals dels 70 i principis dels 80, en una entrevista publicada a l'edició de març d'Uncut. El guitarrista acaba de publicar "Names of North End Women" (2020), un àlbum signat a mitges amb Raül Fernández Miró aka Raül Refree. La comunió gairebé perfecta de dos exploradors nats a partir de vuit pistes que eleven el format cançó fins a elevades cotes de misteri metafísic. El presentaran en directe el proper 17 d'abril a l'Auditori de Girona.