Ens heu ensenyat a ser individualistes. Ens heu fet assumir la competitivitat i l'ambició com a valors estructurals alhora que ens explicaveu que l'empatia, la solidaritat o la cura dels altres eren coses de vells hippies que viuen a la muntanya i que de la vida moderna no en saben de la missa la meitat, coses que queden molt bé per comentar a taula el dia de Nadal però mai ens donaran per menjar.
Ens heu bombardejat amb publicitat de productes que tan sols necessitem per diferenciar-nos del veí, i ens heu dit amb altres paraules que l'única manera de ser nosaltres mateixos és passant la mà per la cara de qui faci falta. Ens heu venut que si algú es pot permetre fer la volta al món mentre d'altres no en tenen ni per fer front a un encostipat, és perquè el primer s'ho ha guanyat amb el seu esforç mentre la resta són uns ganduls, i perquè les lògiques del mercat sempre premien els millors.
I ara, quan ens trobem davant l'enèsima crisi que se us ha escapat de les mans, apel·leu a la responsabilitat de tots i a la consciència col·lectiva per tapar-vos les vergonyes. I teniu els sants pebrots de titllar d'egoïsta aquell veí que potser actua de forma irresponsable però en el fons no deixa de predicar amb l'únic exemple que li heu donat. Doncs què voleu que us digui, tant de bo així acabeu rebentant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada