Apuntava dies enrere que les persones més fortes solen ser aquelles que s'alcen conscients de la seva pròpia vulnerabilitat. Ho vaig dir després d'haver assistit a un concert de Paula Valls, però crec que l'afirmació resulta igual de vàlida en àmbits com el de la política.
Crec que hi ha fortalesa, molta, en les llàgrimes d'Alba Vergés que alguns han volgut censurar o fins i tot ridiculitzar. També crec que hi ha molta fortalesa en la forma com Mireia Boya ha parlat obertament de l'episodi d'agressió psicològica que va patir mentre exercia com a diputada al Parlament, i sobretot dels efectes que aquesta agressió va tenir en el seu dia a dia.
Quan la política sembla haver esdevingut una mena de circ de gladiadors on impera la llei del més fort, resulta encoratjador que persones valentes com Boya o Vergés ens recordin que darrere les idees, els programes electorals, els personatges i els perfils públics que poden agradar més o menys, hi ha éssers humans amb les seves pors, les seves inseguretats i, sí, les seves contradiccions.
Aquesta setmana hem tingut el gust d'escoltar a Mireia Boya al Teatre Auditori Cardedeu en el marc d'una conversa amb la periodista Clara M. Clavell organitzada per l'Aula de Cultura. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada