dijous, 12 de març del 2020

El segle de la por


El segle XXI va començar amb la por dels virus informàtics. Després va venir la por del terrorisme internacional, i a partir de l'any 2008 la por de la crisi econòmica i la inestabilitat financera. Ara ha arribat la por de la pandèmia –que de passada ha reactivat una de les pors anteriors: si portàvem mesos sentint a dir que aquest 2020 havia d'arribar una nova recessió, els de sempre ja ens han vingut a dir que ens podem començar a calçar-.

El segle XXI és, ara per ara, el segle de la por. Una apreciació gens gratuïta quan, ho hem observat abans i ho tornem a observar avui mateix, no hi ha mecanisme més eficaç que la pròpia por a l'hora de controlar el comportament individual o col·lectiu de qualsevol organisme pensant. Arribat aquest punt, que la por no ens faci perdre el nord i, sobretot, no oblidem que els carrers encara són nostres diguin el que diguin el ministre Illa i el conseller Buch.

Al capdavall, això últim ja ho cantaven Richard Hawley i Dino Ratso.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada