La vergonya de ser ciutadà de la UE

Persones migrants a l'illa grega de Lesbos – Foto AFP.

Les forces de seguretat d'un estat membre de la Unió Europea estan gasejant, disparant i provant de fer naufragar embarcacions de persones migrants a les quals el govern d'aquest mateix estat nega el dret d'asil. I ho estan fent davant la passivitat d'aquesta Unió Europea que tant s'omple la boca de drets humans i "valors europeus" quan li convé, però no té cap problema per mirar cap a una altra banda mentre governs com el grec o fins i tot el turc li fan la feina bruta.

Francament, no observo cap diferència entre allò que està fent el govern grec –emparat per la mateixa UE que anys enrere no va tenir miraments a l'hora d'imposar les seves mesures d'austeritat al país hel·lè- i discursos xenòfobs com els de Trump o Le Pen. Arribat aquest punt, em temo que el gran problema de la UE no és que els britànics n'hagin volgut sortir, sinó el fet que a aquestes alçades parlar de "projecte europeu" equival a un oxímoron tan gran com "futbol americà". Tinguem-ho clar el proper cop que surtin els de sempre a alertar-nos sobre els "populismes" com qui tot just acaba de veure el llop.

"Playas del Mediterráneo" és una cançó de l'últim disc de Brighton 64 –"Como debe ser" (2019, BCore)- que parla de l'ara i l'aquí, i concretament de la vergonya de ser ciutadà de la Unió Europea en uns temps com aquests. Escoltin-la a Youtube.