El somni que no es farà realitat

Paul McCartney, en una imatge promocional de la gira abortada pel coronavirus.

Hauria d'haver tingut lloc avui un altre dels a priori grans concerts que ens haurem perdut a causa del coronavirus. Paul McCartney a l'Estadi Lluís Companys en la que hauria estat la seva primera actuació a Barcelona des de l'any 2003 –també el seu debut a l'Estadi Olímpic-. A diferència de tants altres esdeveniments que s'estan posposant de cara a l'exercici vinent, la visita de l'exBeatle ha estat directament cancel·lada i l'empresa promotora fins i tot ha procedit ja a retornar l'import de les localitats despatxades als diversos milers d'ànimes que tenien previst concentrar-se aquesta nit a Montjuïc. Sembla, doncs, que el somni no es podrà fer realitat.

És difícil fer prediccions en un negoci com el de la música en directe a gran escala, més encara en un context d'incertesa com el que ens ocupa aquests dies, però no són poques les veus que assenyalen aquest concert ara ja perdut com l'última oportunitat de presenciar una actuació de McCartney a casa nostra. D'escoltar i veure en persona, encara que sigui de lluny, una icona que no només va definir la música del nostre temps sinó que encara avui és capaç de protagonitzar vetllades memorables –part del mèrit el té una banda d'acompanyament de solvència contrastada, la que més escenaris ha arribat a compartir amb l'autor de "Let It Be" i "Helter Skelter"-.

Els enregistraments de concerts recents mostren un Macca amb la veu notablement afectada pel pas del temps, però encara en plena forma i disposat a oferir cada nit una experiència irrepetible a qui hagi passat per caixa per retrobar-se amb molt més que un tros d'història. I bé, sap greu fer-se a la idea que probablement haguem perdut aquesta última oportunitat de retrobar-nos amb el mite en carn i os. Si aquesta pandèmia ha fet de termes com distopia part del nostre vocabulari quotidià, avui m'agradaria invocar un altre concepte propi de la ciència-ficció com són les realitats paral·leles. Sí, tant de bo hi hagi en algun lloc un món paral·lel i lliure de virus on diversos milers d'ànimes acabem aquesta nit cantant "Hey Jude" amb el seu autor.