Buck Curran

Foto Adele Pappalardo.

La distància que separa l'estat nord-americà de Florida de la Llombardia italiana és tan inabastable en termes geogràfics com metafòrics. Originari del primer però establert actualment a la segona, Buck Curran ha recorregut aquesta distància en múltiples direccions i encara sembla disposat a seguir explorant nous horitzons. Va arribar per primer cop a Europa ara fa cosa d'una dècada i mitja de la mà d'Arborea, el duet que formava juntament amb Shanti Deschaine, i des de l'any 2015 es dedica a explorar pel seu propi compte els inabastables confins del folk més psicodèlic i boirós.

El seu tercer disc en solitari, "No Love Is Sorrow" (2020, Obsolete Recordings), el va enregistrar en un estudi del nord d'Itàlia just abans que el país entrés en quarantena l'hivern passat. I conté una quinzena de peces ideals per a degustar justament en la intimitat domèstica, sense distraccions i deixant-se portar, a porta tancada però amb la ment ben oberta. És fascinant com una guitarra acústica pot dibuixar els paisatges siderals de la inicial "Blue Raga". I resulta hipnòtica la forma com la mateixa guitarra i la fràgil però serena veu de Curran despleguen tot el misteri de "Ghost on the Hill".

Escoltin el disc a Bandcamp.