Lynne Martin

Explorant les rutes del blues - Foto Facebook Lynne Martin.

La gran majoria vàrem conèixer Lynne Martin com a vocalista de Poet In Process, aquella banda de rock alternatiu que va passar de sacsejar l'underground barceloní a realitzar gires transatlàntiques, compartir escenaris amb destacats referents internacionals i fins i tot col·locar una de les seves composicions a la banda sonora de "Hellboy II" (2008). El cas és que ara fa un parell d'anys va debutar en solitari amb "Texturas" (2018), un àlbum que prenia com a punt de partida els paràmetres sonors de la banda mare.

Aquest 2020 n'acaba de lliurar la continuació amb forma d'ep, un "I Ain't Got the Blues" que marca distàncies amb tot el que havia enregistrat la tarragonina a data d'avui i s'endinsa en les coordenades del blues i el rock de perfil més orgànic, sempre des de l'òptica inquieta de Martin i amb la seva veu robusta i poderosa com a fil conductor. L'acompanyen en aquesta nova aventura vells coneguts com el polifacètic guitarrista Miguel Zanón (Juan Zarpa, Miquel Vilella, Gallina, Steven Munar...), que es fa càrrec també de les tasques de producció.

L'ep comença al ritme de "Neighbours", un dinàmic exercici de rock amb accent dels 90 que entra a la primera i on la veu de Martin flirteja més que mai amb registres com el soul. A partir d'aquí, "Elephant Path" i "Don't Bother Me" transporten l'oient fins a les rutes més remotes i polsegoses del blues. "You Shine" s'eleva fins a esferes celestials a cop de lluminositat gòspel, i "Followers" apunta encara més amunt amb uns acabats psicodèlics i unes guitarres que sintonitzen amb els dies de Martin al capdavant de Poet In Process.

Poden escoltar "I Ain't Got the Blues" a Bandcamp.