Songdog

Lyndon Morgans, aka Songdog.

És possible que algun dia el món sencer s'adoni del gran error que suposa seguir mantenint pràcticament en l'anonimat un artista com Songdog. L'alter ego de Lyndon Morgans, un cantautor gal·lès amb dues dècades de trajectòria i vuit discos publicats que exploren les formes més polsegoses i corrosives del folk amb accent transatlàntic, reivindicat al seu dia per Bruce Springsteen –no, tampoc amb això n'hi va haver prou per desviar al seu favor l'atenció de determinats radars- i amb cada nou moviment celebrat per la premsa especialitzada.

El seu darrer treball, "A Happy Ending" (2020), referma Morgans i els outsiders que solen acompanyar-lo com un exemplar únic en la seva espècie. Una entitat capaç d'encabir en un sol volum tota una sèrie de títols que tant poden passar la mà per la cara de tots els Mumford & Sons d'aquest món ("Lavinia"), conjugar els esperits de Doug Sahm i Tom Petty –i del propi Springsteen- ("Me, Greta, Rosie & Mo") o arribar-se a plantejar com sonaria el White Album dels Beatles reinterpretat a duet per Beck i Tom Waits ("G-Flat Gumbo", amb tota probabilitat la joia de la corona del disc).

Més informació:

Songdog  /  Pàgina web