Esmorzant amb Jack Johnson

Jack Johnson - Foto Morgan Maassen.

Aquest matí m'he llevat més d'hora que de costum, he vist sortir el sol i he esmorzat escoltant Jack Johnson. Només tinc un disc d'aquest senyor. Feia més de deu anys que no el punxava, no em preguntin vostès per quin motiu. El cas és que després d'una dècada llarga sense fer-lo servir, avui l'he recuperat encara no sé ben bé per què i he recordat el moment en què el vaig adquirir, el lloc on el vaig adquirir, el motiu pel qual el vaig adquirir i, sobretot, en quina etapa vital em trobava quan el vaig adquirir –i, en conseqüència, què va significar per mi el fet d'adquirir l'obra en qüestió-. L'objecte, la dimensió física de l'obra fonogràfica –i l'esforç que implica el fet de passar per caixa per emportar-te'l a casa-, té aquestes coses.

Al meu compte d'Spotify hi he acumulat durant els darrers anys desenes de llistes i títols que probablement s'ajustin molt més al meu "perfil" o als meus gustos que no pas qualsevol disc de Jack Johnson. Però cap d'ells em porta cap mena de record ni m'explica en quina etapa vital em trobava quan hi vaig accedir per primer cop. Trigaré deu anys més a tornar a punxar "Between Dreams" (2005) de Jack Johnson? És possible. Però quan ho faci em tornarà a suggerir els mateixos records que m'ha suggerit aquest matí mentre veia sortir el sol. I Spotify? Qui sap si aleshores seguirà existint o s'haurà acabat com el "totpoderós" iPod, vostès ja m'entenen.