Mapache

Si no fos perquè arriba amb més de cinc dècades de retard, gairebé es podria afirmar que Mapache és la resposta de Los Angeles a discursos com els de The Band o els Grateful Dead d'"American Beauty" (1979). Com en ambdós casos, les coordenades per on navega el projecte de Sam Blasucci i Clay Finch apunten a registres i llenguatges com el folk, el country o fins i tot el blues. Sempre des d'un prisma posterior a l'etapa country de Dylan però alhora anterior a l'esclat del rock'n'roll, i amb aquells acabats que van definir bona part de la producció musical del sud de Califòrnia durant la recta final de la dècada dels 60 i els primers 70.

Tonalitats càlides i amables, harmonies vocals que freguen la perfecció i les inevitables referències a tota una cruïlla de cultures, la pròpia ciutat de Los Angeles, on la tradició anglosaxona porta dècades (segles) fonent-se amb l'herència mexicana. No és d'estranyar per tant que als dos discos que tenen publicats a data d'avui s'atreveixin a cantar puntualment en un castellà molt més que correcte, i que talls com "Me Voy Pa'l Pueblo" es puguin considerar entre els més destacats del més recent d'aquests treballs –"From Liberty Street" (2020), el títol fa referència a l'àrea de la City of Angels on viuen i han enregistrat l'àlbum en qüestió-. Atenció també a peces com "Read Between the Lines" o "Cactus Flower".

Més informació:

Mapache  /  Pàgina web