Hi ha alguna cosa en les cançons de The Death of Robert que fan d'aquesta banda barcelonina una mena de pont mai abans traçat entre l'elegant malenconia pop d'uns Camera Obscura o fins i tot uns Belle and Sebastian, i la majestuosa sofisticació del primer Scott Walker o –per buscar un referent més proper- The Last Shadow Puppets. Escoltin vostès títols com "Duty", una de les peces incloses al seu disc de debut –"Casablanca" (2020)-, i ho entendran de seguida.
I després punxin "The Last Dance", un frenètic trencapistes amb accent sixties i una guitarra carregada de fuzz, i s'adonaran dels contrastos que és capaç de crear aquesta jove banda que es pot considerar des d'ara mateix com un dels tresors més ben guardats de l'indie d'aquest país –sí, hem dit indie, i amb totes les lletres-. La veu de Lara Giardina trepitja fort des del primer moment, i "The Hater Poem" és un hit com una catedral que t'atrapa a l'instant i ja no et deixa anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada