Syl Johnson (1959-2022)

SYL JOHNSON
(1959-2022)

De la mateixa manera que la del seu germà Jimmy Johnson, mort fa tot just una setmana, la biografia de Syl Johnson explica tota sola un dels capítols essencials de la història de la música afroamericana del segle passat. El sorgiment del blues urbà a les ciutats industrials del nord, de la mà de músics emigrats des del sud a la recerca d'una vida millor. Els germans Johnson havien nascut a Mississippi però van començar les seves trajectòries a Chicago. Amb el pas dels anys, tots dos van abraçar el soul sense deixar mai de banda les seves arrels en el blues. Syl Johnson ens deixava ahir a l'edat de 85 anys. Doble i dolorosa pèrdua en menys de set dies.

Glenn Wheatley (1948-2022)

GLENN WHEATLEY
(1948-2022)

Ha mort Glenn Wheatley, baixista de The Masters Apprentices entre 1968 i 1972, l'any de la seva separació. També va participar en diverses gires de reunió del grup a partir de 1987. Els Apprentices van ser un dels grans exponents del rock psicodèlic i progressiu a Austràlia entre finals dels 60 i principis dels 70. Un cop desfet el grup, Wheatley es va dedicar a representar artistes com la Little River Band o John Farnham, i va estar al capdavant de diverses emissores de ràdio.

Willie Leacox (1947-2022)

WILLIE LEACOX
(1947-2022)

No va ser un component oficial d'America –només ho ha estat el trio fundacional de Dewey Bunnell, Gerry Beckley i Dan Peek-, però sí que va ser un dels músics que van formar part del projecte durant més anys. El bateria i percussionista Willie Leacox va entrar al grup el 1973, i hi va militar fins al 2014. Va debutar a l'estudi amb "Holiday" (1974), el primer dels àlbums que George Martin va produir a la banda, amb peces com l'eterna "Lonely People". Altres treballs de pes on va participar són "Hearts" (1975), amb el single "Sister Golden Hair", i "Hideaway" (1976). Ens ha deixat a l'edat de 74 anys.

L'Eril comença el compte enrere

El Petit de Cal Eril.

EL PETIT DE CAL ERIL + ISABEL VINARDELL
Tastautors 2022

Teatre Auditori Cardedeu

5 de febrer de 2022

Anunciava dies enrere El Petit de Cal Eril que el proper mes de setembre tancarà gira i es prendrà un (merescut) descans després de quatre anys d'activitat frenètica durant els quals, més enllà d'una presència gairebé constant als escenaris, ha publicat algunes de les obres capitals no tan sols del seu catàleg sinó també del pop català de la passada dècada –del disc triangular (2018) a l'encara flamant "N.S.C.A.L.H." (2021), passant pel definitiu "Energia fosca" (2019), tots sota el paraigua de Bankrobber-. En tot cas, els vuit mesos que tenim per davant es presenten com una última oportunitat per degustar el directe del de la Segarra en un dels moments més àlgids de tota la seva carrera a data d'avui. Aprofitin-la si encara no ho han fet.

L'alter ego de Joan Pons va actuar ahir a la tarda a Cardedeu. El seu primer concert de 2022, i la sessió inaugural del Tastautors 2022. Una actuació centrada en el repertori més recent, el d'aquests darrers quatre anys, amb "N.S.C.A.L.H." sonant en la seva integritat i amb comptadíssimes cites al cançoner més pretèrit –un "Amb tot" reinterpretat en clau metafísica, la sempre oportuna "El plor"-. Inici amb empenta al ritme de "Les hores", "Cada dia surt el sol" i "Non tornerai". Passatges tan suggeridors com "Pols", "Sento", una expansiva "Som transparents" o l'escalada psicodèlica de "Jo crec en tu". I la simpàtica lectura en català de "Close to Me" (The Cure) com a cirereta final.

Abans havia actuat Isabel Vinardell, cantant i ballarina de llarg recorregut, natural de Barcelona tot i que establerta a Cardedeu, a duet amb el baixista Sergio Di Finizio i interpretant en clau minimalista algunes de les peces musicals de l'espectacle multidisciplinari "Replecs", estrenat l'any passat al mateix Teatre Auditori Cardedeu. La veu prodigiosa d'una vocalista d'escola flamenca però amb un discurs que apunta en múltiples direccions, dialogant amb la seva pròpia expressió corporal i amb els sorprenents arranjaments d'un Di Finizio que va treure molt més que suc del seu baix de sis cordes, eixamplant-ne els horitzons i transformant-lo en un instrument solista en tota regla.

Philip Paul (1925-2022)

PHILIP PAUL
(1925-2022)

La trajectòria de Philip Paul, bateria de bateries, és simplement espectacular i podria donar per una novel·la melòmana d'alçada o per un biopic dels bons. Va començar tocant jazz durant la dècada dels 40 al costat de gegants com Dizzy Gillespie, i ja durant els 50 va acompanyar algunes de les figures més importants del rhythm & blues i el primer rock'n'roll, arribant a participar en sessions de gravació absolutament essencials.

Poden vostès escoltar-lo marcant el ritme en bona part de la discografia clàssica de Freddie King, també a les versions originals de "Fever" (Little Willie John), "The Train Kept A-Rollin'" (Tiny Bradshaw) i "The Twist" (Hank Ballard & The Midnighters). Va treballar amb John Lee Hooker, Wynonie Harris, Albert King i fins i tot amb estrelles del country com Grandpa Jones. Ha mort a l'edat de 96 anys deixant un llegat literalment inabastable. I totes les històries que hauria pogut explicar.

Essencial Dixieland

LA VELLA DIXIELAND
32è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

4 de febrer de 2022

Ja podem inventar-nos una vegada i una altra la sopa d'all, que al final del dia sempre acabem tornant a les essències. La Vella Dixieland celebra aquests dies la gira del 40è aniversari d'una de les formacions més canòniques que mai ha donat el jazz a casa nostra. Una gira que la nit passada va fer aturada al Jazz Granollers Festival –concert inaugural de la 32a edició-, i en el marc de la qual despleguen els barcelonins un repertori que enllaça el hot jazz de la Nova Orleans de fa més de cent anys amb el swing que va germinar en dècades posteriors en epicentres com Chicago o Nova York. Les arrels de tot allò que ha vingut després, i les essències a les quals sempre acaba un tornant ni que sigui sense adonar-se'n.

Van començar amb dos estàndards com són "Just a Little While to Stay Here" i "Indian Summer", amb Pep Gol (trompeta), Pau Casares (clarinet, saxo) i Xavier Manau (trombó) als comandaments, i amb tot el sabor de la Crescent City. Tot seguit van presentar una nòmina de convidats formada per tres joves valors com Irene Reig (saxo, clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i Pablo Martín (trombó). Un enriquidor diàleg entre generacions distants però enllaçades per aquest miracle que és la música. I un repàs als repertoris de Johnny Griffin ("The Congregation"), Duke Ellington ("The Mooche", "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got that Swing)"), Count Basie ("Idaho") o Benny Carter ("Vine Street Rumble"). També a originals com "Joan Bounce", amb el saxo de Reig reclamant terreny.

La climàtica recta final va tornar a apuntar a les essències més genuïnes del hot jazz i al bell cor de Nova Orleans. La banda desendollada i tocant a peu d'escenari, al mateix nivell del respectable, perles tan precioses com "Do Watcha Wanna" (Rebirth Brass Band) o l'estàndard "When the Saints Go Marching In". Sí, una vegada més aquelles essències que segueixen ben vives malgrat els cants de sirena de la reinvenció constant de la sopa d'all. Gran final de festa, la d'una banda que durant quatre dècades llargues de carrera ha mutat constantment sense perdre de vista la seva raó de ser. L'essència, vaja. Per molts anys.

Jimmy Johnson (1928-2022)

JIMMY JOHNSON

1928-2022

No confondre amb el músic de sessió del mateix nom vinculat a la Muscle Shoals Rhyhtm Section, la trajectòria vital i artística de Jimmy Johnson és d'aquelles que expliquen elles mateixes bona part de la història de la música afroamericana durant les dècades centrals del segle XX. Guitarrista i cantant de blues nascut a l'estat de Mississippi, va emigrar a Chicago durant la dècada dels 50 per treballar a a la indústria metal·lúrgica. Va ser a la mateixa Windy City on va esdevenir músic professional, primer de la mà de figures com Freddie King, Albert King, Magic Sam o Otis Rush, posteriorment pel seu propi compte. Durant els 60 va reorientar la seva carrera cap al soul, compaginant la seva pròpia carrera amb tasques d'acompanyament per altres músics. Ens ha deixat a l'edat de 93 anys.