JIM SULLIVAN
Curiosa i misteriosa història la d'aquest singer/songwriter californià. Músic de culte en tota regla, va obtenir una mínima notorietat -diuen que mai va arribar a tocar per a més de 50 persones- al circuit de clubs de Malibu a finals dels anys 60. Va ser a partir de les seves actuacions en aquella escena local que va aconseguir un petit paper a la pel·lícula "Easy Rider" (1969), una aparició al programa televisiu de José Feliciano i un contracte amb la discogràfica independent Monnie que va donar lloc a "U.F.O." (1969). Un més que notable àlbum de debut farcit de folk-rock purament californià amb regust psicodèlic i cançons sobre OVNIs, deserts i carreteres perdudes. Tot això, amanit amb sofisticats acompanyaments cortesia de The Wrecking Crew -els músics d'estudi de Phil Spector-. Detalls que no van interessar al gran públic, provocant també de rebot el desinterès del propi negoci musical per un àlbum que romandria perdut i oblidat durant dècades.
Sullivan tornaria a provar sort el 1972 amb una nova discogràfica i un disc homònim que tampoc va funcionar. Amb una carrera musical a la deriva i un matrimoni sense millors perspectives, va decidir deixar California per a provar sort en un altre entorn musical, Nashville, Tennessee. Va ser de camí cap a aquella nova vida, quan una patrulla de carretera el va parar a Nou Mèxic perquè conduïa d'un costat a l'altre de l'asfalt sense motiu aparent i sense donar símptomes d'haver consumit alcohol ni drogues. Sota la promesa que s'aturaria en un motel de Santa Rosa per a descansar, els agents el van deixar marxar. Era el 5 de març de 1975. Dos dies després, el seu cotxe va aparèixer abandonat -però en perfecte estat- enmig del desert i a 42 quilòmetres del motel en qüestió, on es van trobar intactes la seva guitarra, diverses còpies del disc homònim i objectes personals com la documentació. El seu cos no va aparèixer mai.
Gairebé 36 anys després, la desaparició de Jim Sullivan es manté com un dels grans enigmes de la història musical del segle XX -arribant a eclipsar per desgràcia la seva obra discogràfica-. Anys enrere el seu exrepresentant, Robert Ginter, va revelar una inquietant conversa en què el músic havia citat la possibilitat d'entrar caminant al desert per a no tornar mai més. També existeixen rumors sobre suposats deutes de Sullivan a una organització mafiosa. I fins i tot hi ha qui creu que va ser abduït per extraterrestres -en aquest cas, les lletres del seu primer disc haurien resultat profètiques-. En qualsevol cas, i per cortesia de Light In The Attic Records, "U.F.O." va ser objecte a finals de l'any passat d'una cuidada i merescuda reedició. Una bona manera d'acostar-se al que queda i perdura de Sullivan -precioses cançons sorgides d'una ment inquieta i sensible com poques-, tot esperant que l'enigma es pugui resoldre algun dia.
Audio: "Whistle Stop" - Jim Sullivan
Curiosa i misteriosa història la d'aquest singer/songwriter californià. Músic de culte en tota regla, va obtenir una mínima notorietat -diuen que mai va arribar a tocar per a més de 50 persones- al circuit de clubs de Malibu a finals dels anys 60. Va ser a partir de les seves actuacions en aquella escena local que va aconseguir un petit paper a la pel·lícula "Easy Rider" (1969), una aparició al programa televisiu de José Feliciano i un contracte amb la discogràfica independent Monnie que va donar lloc a "U.F.O." (1969). Un més que notable àlbum de debut farcit de folk-rock purament californià amb regust psicodèlic i cançons sobre OVNIs, deserts i carreteres perdudes. Tot això, amanit amb sofisticats acompanyaments cortesia de The Wrecking Crew -els músics d'estudi de Phil Spector-. Detalls que no van interessar al gran públic, provocant també de rebot el desinterès del propi negoci musical per un àlbum que romandria perdut i oblidat durant dècades.
Sullivan tornaria a provar sort el 1972 amb una nova discogràfica i un disc homònim que tampoc va funcionar. Amb una carrera musical a la deriva i un matrimoni sense millors perspectives, va decidir deixar California per a provar sort en un altre entorn musical, Nashville, Tennessee. Va ser de camí cap a aquella nova vida, quan una patrulla de carretera el va parar a Nou Mèxic perquè conduïa d'un costat a l'altre de l'asfalt sense motiu aparent i sense donar símptomes d'haver consumit alcohol ni drogues. Sota la promesa que s'aturaria en un motel de Santa Rosa per a descansar, els agents el van deixar marxar. Era el 5 de març de 1975. Dos dies després, el seu cotxe va aparèixer abandonat -però en perfecte estat- enmig del desert i a 42 quilòmetres del motel en qüestió, on es van trobar intactes la seva guitarra, diverses còpies del disc homònim i objectes personals com la documentació. El seu cos no va aparèixer mai.
Gairebé 36 anys després, la desaparició de Jim Sullivan es manté com un dels grans enigmes de la història musical del segle XX -arribant a eclipsar per desgràcia la seva obra discogràfica-. Anys enrere el seu exrepresentant, Robert Ginter, va revelar una inquietant conversa en què el músic havia citat la possibilitat d'entrar caminant al desert per a no tornar mai més. També existeixen rumors sobre suposats deutes de Sullivan a una organització mafiosa. I fins i tot hi ha qui creu que va ser abduït per extraterrestres -en aquest cas, les lletres del seu primer disc haurien resultat profètiques-. En qualsevol cas, i per cortesia de Light In The Attic Records, "U.F.O." va ser objecte a finals de l'any passat d'una cuidada i merescuda reedició. Una bona manera d'acostar-se al que queda i perdura de Sullivan -precioses cançons sorgides d'una ment inquieta i sensible com poques-, tot esperant que l'enigma es pugui resoldre algun dia.
Audio: "Whistle Stop" - Jim Sullivan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada