Paul McCartney - "CHOBA B CCCP" (1988)

"CHOBA B CCCP", el disc rus de Paul McCartney, publicat el 1988 en exclusiva a l'antiga URSS –el 1991 se'n va fer una edició internacional-. Una col·lecció de versions de clàssics del rock'n'roll amb què l'exBeatle volia saludar i estendre la mà al poble soviètic en plena Guerra Freda. Eren els dies de Mikhaïl Gorbatxov, la Perestroika i el Glasnost. Qui hauria dit en aquell moment que, tres dècades i mitja més tard, haurien revifat els vells fantasmes que aleshores tot just començaven a enterrar-se.

L'arrel de l'àlbum són unes trobades informals de McCartney amb músics com Mick Green (The Pirates), Mick Gallagher (The Blockheads) o Chris Witten –el seu bateria en aquell moment-, amb els quals es dedicava a interpretar en petit comitè originals de pioners com Eddie Cochran, Bo Diddley, Lloyd Price, Fats Domino, Arthur Crudup o Little Richard –tot plegat enllaçava amb el repertori dels primers Beatles-. Un bon dia va decidir gravar aquelles cançons en directe a l'estudi, i posteriorment va tenir la idea d'editar-les com si es tractés d'una mena de disc de contraban importat des de la Unió Soviètica.

La seva discogràfica, EMI, s'hi va negar –sí, hi va haver un temps en què una disquera podia dir-li que no a Macca-, però al seu mànager li va agradar tant la idea que va fer-ne unes còpies domèstiques amb els crèdits en rus com a regal nadalenc la tardor de 1987. D'aquesta manera, McCartney va seguir donant voltes al projecte, fins que es va decidir a publicar l'àlbum en exclusiva a la URSS sota el títol de "CHOBA B CCCP" ("Back in the USSR" en rus). Va sortir l'octubre de 1988 a través de Melodiya, el segell estatal soviètic. Veient que les còpies arribaven a Occident i s'acabaven revenent a preus desorbitats, va optar per editar-lo a la resta del món l'octubre de 1991. Pocs mesos després, Gorbatxov firmava la dissolució de la URSS.

Mig segle de "Thick as a Brick"

El disc conceptual que es reia de tots els discos conceptuals. Una estratosfèrica suite progressiva en dues parts. Una sola peça de gairebé tres quarts d'hora de durada on hi passa pràcticament de tot. També l'obra capital de Jethro Tull amb permís d'"Aqualung" (1971), publicat un any abans. Es commemora avui mig segle de la sortida de "Thick as a Brick" (1972), el cinquè àlbum d'Ian Anderson, Martin Barre i companyia. Un treball que al seu dia no va acabar de convèncer la crítica –sí al públic-, però que el pas del temps ha rehabilitat com un clàssic absolut del rock dels 70.

Amb un disseny de coberta que volia semblar un diari, "Thick as a Brick" es va presentar com l'adaptació musical d'un poema d'un nen de vuit anys que hauria respost al nom de Gerald Bostock. La realitat és que el tal Bostock no existia, i que tot plegat era obra d'Anderson, disposat a riure's –d'una manera molt britànica, per cert- dels crítics que havien qualificat "Aqualung" com un àlbum conceptual. El resultat és una obra que es pot entendre perfectament al marge de la broma de torn, amb una banda en plena forma i Anderson integrant un cop més la flauta travessera al llenguatge rocker.

50 anys de "Glitter"

No és fàcil parlar de Gary Glitter a aquestes alçades, i encara ho és menys parlar de la seva música. Amb la correcció política consolidada com una nova forma de censura, sembla que els gravíssims càrrecs de què se'l va declarar culpable al seu dia –i pels quals encara està complint condemna a hores d'ara- hagin d'invalidar el seu llegat artístic. Com si un no pogués sentir un absolut menyspreu per qui és capaç de fer el que ha fet aquest individu en la seva vida privada, però alhora rendir-se de forma incondicional davant perles de genuí glam rock com "I Didn't Know I Loved You (Till I Saw You Rock and Roll)", "Rock On!", "Shaky Sue" o les dues icòniques parts de "Rock and Roll".

Totes cinc estan incloses al seu àlbum de debut, "Glitter" (1972), publicat avui fa 50 anys, essent les dues meitats de "Rock and Roll" –la primera vocal, la segona instrumental- les peces més reconegudes del catàleg de Glitter. Especialment la segona part, que nombrosos equips esportius van arribar a adoptar com a himne fins que el nom del seu autor va caure en desgràcia. També es pot escoltar en múltiples bandes sonores cinematogràfiques –impagable l'ús que en va fer Todd Phillips a "Joker" (2019): el monstre de ficció i el monstre de carn i os, tots dos productes d'una societat malalta-.

El disc s'amenitza amb vitamíniques lectures de clàssics tan ben triats com "The Wanderer" (Dion), "Baby, Please Don't Go" (Big Joe Williams via Them) o "School Day" (Chuck Berry). Posteriors reedicions han inclòs el single "I'm the Leader of the Gang (I Am)" (1973), l'altre gran pilar del cançoner original del britànic. D'acord, Glitter no era Bolan i encara menys Bowie –qui encara no havia entrat de ple a la seva etapa glam quan es va publicar aquest disc-, però treballs com el que ens ocupa són tan addictius com imprescindibles a l'hora d'explicar la gènesi i l'evolució del glam durant la dècada dels 70. Tot plegat, insistim, al marge d'afers extramusicals que no es poden obviar però tampoc han de condicionar l'anàlisi crític de l'obra artística de Glitter.

D'armes i pau

(I)
Us imagineu que, en plena Segona Guerra Mundial, algun il·luminat s'hagués oposat a l'enviament d'armes als partisans que lluitaven contra els nazis a l'Europa ocupada, equiparant les víctimes amb els agressors en nom de la pau?

En aquests moments, no crec que ningú desitgi més la pau que el poble ucraïnès. Persones com vosaltres i com jo, que fa poc més d'una setmana feien les mateixes coses que vosaltres i que jo, i que avui no tenen cap més remei que enfrontar-se a un exèrcit invasor amb el que porten posat.

Si aquesta gent agafa una arma, en molts casos sense ni tan sols saber fer-la servir, no ho fa per gust. No són revolucionaris de classe mitjana que surten a cremar contenidors contra el sistema però arriben a casa a temps de veure l'últim capítol d'El Foraster. Són persones a qui no els queda res més que la pròpia dignitat.

(II)

Porteu tants anys banalitzant conceptes com "lluita" o "imperialisme", que quan heu vist un poble realment disposat a portar el primer fins a les últimes conseqüències per oposar-se al segon (perquè malauradament no li queda cap altre remei), us heu cagat a les calces i preteneu negar-li el dret legítim de defensar-se ("Cap agressió sense resposta", us sona el lema?).

Poseu agressors i agredits al mateix sac, assumint de la nit al dia aquella falsa equidistància que tant us picava fa quatre dies, quan eren altres els que la feien servir en contra vostra. Ara bé, no trigareu ni dos dies a tornar-nos a alliçonar amb les èpiques gestes de la Revolució Cubana contra l'imperialisme ianqui i dels milicians que van combatre el feixisme durant la Guerra Civil, que com tothom sap ho feien desarmats i amb el lliri a la mà.

"És Rússia i no pas l'OTAN qui està llençant les bombes"

Concentració contra la guerra, ahir davant l'Ajuntament de Granollers.

Una dona ucraïnesa s'adreçava als assistents a una concentració contra la guerra, ahir a la tarda a Granollers. A banda d'explicar el drama que estan patint ella i els seus familiars –els que viuen a la mateixa capital vallesana i els que ara mateix es troben literalment atrapats al seu país d'origen-, es va referir també de forma contundent a tots aquells que avui aprofiten la tragèdia del poble ucraïnès per recuperar les velles pancartes i eslògans anti-OTAN que no havien pogut treure a passejar, gairebé, des dels temps de la Guerra Freda.

Que n'és de fàcil, sortir a pentinar el gat partint del dogmatisme d'un marc teòric tan estret com inamovible. Però com n'ha de ser, de dur, haver d'assistir des de milers de quilòmetres de distància a la invasió del teu país per part d'una potència estrangera. Saber que els teus familiars i amics es troben al punt de mira de l'artilleria russa i no poder fer res més que esperar i desitjar que no passi el pitjor. I per postres haver d'aguantar que una colla de revolucionaris d'estar per casa et vinguin a donar lliçons d'imperialisme com si tot s'hi valgués. "És Rússia i no pas l'OTAN qui està llençant les bombes", va dir la bona dona. Crec que no costa tant d'entendre.

Juan Antonio Nieto "Pangea" (1961-2022)

JUAN ANTONIO NIETO "PANGEA"
(1961-2022)

Ha mort Juan Antonio Nieto, conegut també amb el nom artístic de Pangea, referent de la música electrònica i experimental a l'Estat espanyol des de principis de la dècada dels 80. Es va donar a conèixer com a bateria dels madrilenys Alphaville abans d'entrar a les files dels essencials Aviador Dro. També va formar part de La Dama se Esconde i Esclarecidos. A partir del canvi de segle i ja sota el nom de Pangea, va deixar de banda la música pop per centrar-se en l'experimentació i les avantguardes.

Nicky Tesco (1956-2022)

NICKY TESCO
(1956-2022)

"Same old boring Sunday morning, old men out washing their cars / Mum's in the kitchen cooking sunday dinner, Her best meal, moaning while it lasts / And Johnnys upstairs in his bedroom sitting in the dark / Annoying the neighbours with his punk rock electric guitar", cantava Nicky Tesco a "The Sound of the Suburbs" (1979), el senzill amb què The Members es van adjudicar un lloc d'honor al panteó del punk rock genuïnament britànic. "Youth Club group used to want to be free / Now they want Anarchy / They play too fast, they play out of tune / Practise in the singer's bedroom / Drum's quite good, the bass is too loud / And I can't hear the words", proclamava tot seguit.

Si els primers versos relataven de forma minuciosa els fonaments de l'avorriment i la monotonia que al llarg de les passades sis o set dècades han portat tantíssims adolescents a fer soroll amb una guitarra, un baix o una bateria, l'última estrofa directament explicava el punk rock de la forma més gràfica possible. Amb un discurs eclèctic que es va adaptar sense problemes a l'estètica New Wave i a l'era post-punk, altres peces destacables del seu repertori són "Police Car", "Radio" o "Working Girl". Tesco –conegut al principi com a Nicky Ritz, sobrenom que va canviar pel d'una coneguda cadena de supermercats britànica, per allò de sonar més punk- va ser membre fundador i vocalista de la banda durant bona part de la seva trajectòria. Ens ha deixat a l'edat de 66 anys.