Bruho

Dues guitarres que dialoguen entre elles. Una acústica polsegosa que invoca les profunditats més àrides del desert californià, i una elèctrica que juga al seu aire amb les formes més indòmites del blues per traçar paisatges àcids i nocturnes atmosferes. Acords menors i tempos que s'arrosseguen majestuosos com un coiot en un ritual xamànic. I, enmig de tot plegat, una poderosa veu tot terreny que canta al misteri ancestral, a l'angoixa terrenal i a la mena de personatges que tant podrien brillar a la gran pantalla com desfilar per alguna gran novel·la nord-americana.

Bruho és un trio de Barcelona integrat per la vocalista Alba Cunill i els guitarristes Germán Galván i Nacho Oliver. Prescindeixen de base rítmica o de qualsevol altre element que pugui deixar en un segon pla l'essència d'unes cançons que es manifesten bàsiques i crues, però també vives, riques en matisos i en creixement constant. El seu disc de debut, de títol homònim, va veure la llum el passat mes de març a través de La Familia Revolución, una jove disquera dedicada a descobrir delícies underground i amb una especial fixació per registres com la psicodèlia, l'stoner o el folk més lisèrgic i telúric.

El discurs del trio barceloní es pot catalogar dins d'aquest últim segment. Les seves cançons beuen d'aquella tradició que enllaça Jim Sullivan amb Maria McKee, Jeff Buckley amb Yawning Man i Giant Sand amb Mazzy Star. I ho fan a través de títols com "I Was Born Under the Solitary Man's Star" o "Voodoo Woman", que més enllà de tot l'imaginari que poden arribar a invocar semblen equivaler a tota una declaració de principis i intencions. Tres quarts del mateix es podria afirmar sobre "In a Strange World", un cant a la solitud de qui no acaba d'encaixar en aquest món absurd i sovint hostil que ens envolta.

Poden escoltar "Bruho", el disc, a Bandcamp.