Khruangbin

Arrels texanes, perspectiva global.

Una d'aquelles bandes que no entenen la psicodèlia i el mestissatge com a simples reclams o etiquetes, sinó com a actituds vitals, conceptes oberts i nous camins a explorar. Krhuangbin són originaris de Houston i la seva carta de presentació va ser una aproximació àcida i desacomplexada al pop tailandès de la dècada dels 60. En tan sols cinc anys i tres elapés, el seu discurs ha madurat fins a fer de Laura Lee, Mark Speer i DJ Johnson un trio tan difícil de catalogar com paradigmàtic dels fets psicodèlic i mestís, capaç de seguir destil·lant essències lisèrgiques a partir d'ingredients que tant poden apuntar a l'Extrem Orient com a l'Orient Mitjà, el Carib o fins i tot la música d'arrel espanyola.

El seu tercer àlbum, el flamant "Mordechai" (2020), és amb tota probabilitat la seva obra més accessible a data d'avui. Un treball on els texans segueixen bevent de múltiples fonts, fent dialogar tota mena de llenguatges i jugant al seu aire amb qualsevol registre que se'ls posi a l'abast, si bé potencien el format cançó tot atorgant un major protagonisme a les veus i afinant la punteria en el terreny melòdic. El resultat és un salt endavant en múltiples fronts, sense perdre coherència i guanyant consistència pel camí. Una alternança de psicodèlia tropical ("First Class"), rítmica subsahariana ("Connaissais de Face"), blues desèrtic ("Father Bird, Mother Bird"), rumba marciana ("Pelota") i funk trencapistes ("Time").

Disponible a Bandcamp.