REGGIE HAYNES
(1949-2020)
És curiós que la febre dels biopics musicals encara no hagi despertat l'interès de cap productor o guionista per portar a la gran pantalla la història de The Escorts. Un grup vocal format a l'interior d'una presó de màxima seguretat, que es va donar a conèixer actuant i gravant els seus discos entre reixes, i que pràcticament va deixar de tenir sentit quan la totalitat dels membres que n'havien format part van ser posats en llibertat.
El centre en qüestió era la presó estatal de Rahway, a Nova Jersey. Els àlbums, "All We Need Is Another Chance" (1973) i "Three Down, Four to Go" (1974) –el títol d'aquest últim feia referència al fet que quan es va enregistrar part del grup ja era en llibertat-, comptaven amb la benedicció de George Kerr, reconegut productor i caçatalents vinculat amb disqueres com Motown, i en les comptadíssimes ocasions en què van arribar a actuar fora de la presó ho van fer sota estrictes mesures de vigilància –diu la llegenda que sortien del centre encadenats però ja vestits per sortir a l'escenari-.
Reggie Haynes va ser el principal impulsor del projecte, també l'únic membre permanent d'una banda que aniria mutant a mida que els seus integrants vinguessin i tornessin de diferents centres penitenciaris. El grup es va separar a finals de la dècada dels 70, però el propi Haynes duria a terme en dècades posteriors diverses gires amb noms com The Legendary Escorts. Compost per originals i versions de clàssics i estàndards, el repertori dels Escorts ha estat reivindicat per diverses generacions de músics de soul, funk i hip hop, entre d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada