Ha plogut molt des que una tímida i ressacosa Nicole Atkins afrontés tota sola el repte d'obrir un concert d'Eels al seu pas per la barcelonina sala Barts. Corria la primavera de 2013, i la de New Jersey tot just començava a fer-se un nom mitjançant unes cançons que invocaven dies pretèrits sense necessitat de sonar excessivament retro.
Avui, Atkins pot presumir d'encapçalar les seves pròpies gires transoceàniques i d'enregistrar els seus discos en emplaçaments tan celebrats com els estudis Muscle Shoals d'Alabama amb part del personal que ha fet d'aquesta casa un dels temples de la música pop de la passada meitat de segle. Plat fort d'una nòmina de convidats i col·laboradors on també figuren Britt Daniel (Spoon), McKenzie Smith (Midlake), el Bad Seed Jim Slavunos i el Dap-King Binky Griptite, entre d'altres.
Noms il·lustres que equivalen a reclams de pes però la presència dels quals no tindria sentit sense un repertori que fa el pes i on Atkins revalida un discurs que segueix emmirallant-se en tot un seguit de referents clàssics –del pop del Brill Building a Cat Power o Regina Spektor passant pels Fleetwood Mac californians o l'escena de Laurel Canyon- però parla amb veu pròpia. Com a mostra, l'ampli ventall de registres que tracen títols com "Forever", "Far from Home" o "Mind Eraser".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada