 |
| Final de trajecte - Foto Fer. |
Tan efímera com intensa ha estat la trajectòria d'
Urpa, un jove combo que durant els darrers anys s'ha dedicat a saccejar el sotabosc musical de casa nostra a cop de guitarres torrencials, ritmes urgents i unes cançons que s'emmirallen en tradicions com l'emocore de la dècada dels 90 i que durant un instant gairebé els van arribar a perfilar com uns nous Nueva Vulcano. Anuncien els barcelonins que posen punt i final a dos anys de trajectòria que van començar amb una actuació al festival Adoberies de Vic i que els han portat a cremar tota mena d'escenaris de naturalesa subterrània. I ho fan lliurant justament ara el seu primer elapé, un
"Eina sagrada" (2020) que hauria d'esdevenir objecte de culte i estudi per a generacions presents i futures, i on figuren títols tan rodons i addictius com
"Lleialtat",
"Sobreproductivitat",
"Maduresa" o
"Dissabte".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada