Ennio Morricone (1928-2020)

Foto Jelmer de Haas.

ENNIO MORRICONE

(1928-2020)

Quan parlem d'aquell so que anomenem spaghetti western, l'empremta del qual es pot traçar en discursos que van de Calexico als Bad Seeds, The Limiñanas, Los Tiki Phantoms o fins i tot Metallica, en realitat estem parlant d'Ennio Morricone. I concretament estem parlant de la música que va compondre per a produccions com "C'era una volta il West" (1968) o les tres pel·lícules que integren la Trilogia del dòlar de Sergio Leone.

Aquelles peces de naturalesa èpica, magnànima, sovint polsegosa, que amb el temps acabarien adquirint vida pròpia al marge de la gran pantalla. I un llenguatge que Morricone potser no es va arribar a inventar però sí que va pràcticament definir pel seu propi compte. Tampoc s'entendrien sense les seves composicions tot un seguit de clàssics del setè que van de "Once Upon in America" (1984), del mateix Leone, a "The Untouchables" (1987) de Brian De Palma o, és clar, "Cinema Paradiso" (1988) de Giuseppe Tornatore.

Més enllà de l'àmbit cinematogràfic, sol parlar-se poc dels seus inicis com a productor, arranjador i compositor a RCA, on va treballar amb algunes de les grans figures del pop italià de la dècada dels 60. Tampoc es parla prou de la seva militància al combo de naturalesa exploradora Gruppo di Improvvisazione Nuovo Conso. Se n'ha anat molt més que un referent.