Hi ha discos que pel motiu que sigui acaben esdevenint estacionals al nostre subconscient. Obres que podrien entrar a la primera en qualsevol moment i sota qualsevol circumstància, però per alguna raó acabem associant amb una època determinada de l'any. A casa, per exemple, el fet que soni el segon treball en solitari de Dan Auerbach és tan sinònim de l'arribada de l'estiu com les sessions de música surf o les bateries de clàssics dels Beach Boys.
Un plàstic, "Waiting on a Song" (2017), que acostumo a punxar amb insistència a partir del mes de juny i que vaig abandonant de forma progressiva a partir de la primera quinzena de setembre. No és un àlbum de temàtica estiuenca –i la seva caràtula és essencialment tardorenca-, però les seves deu pistes desprenen totes les (bones) vibracions pròpies d'aquesta estació de l'any i, en definitiva, em fan companyia durant aquests tres mesos.
"Malibu Man" sona a còctel i posta de sol a la platja. "Livin' in Sin" remet a les formes més vitamíniques i assolellades de T.Rex. "Shine on Me" directament és el hit perfecte per cremar nits curtes i assaborir dies llargs. I bé, després hi ha aquell "Show Me" de factura elegant que m'agrada imaginar-me amb la veu de l'Elvis post-Comeback Special. Menció a part mereix una banda d'acompanyament integrada per il·lustres veterans de l'òrbita de Nashville i on figuren noms com els de Duane Eddy, John Prine o Jerry Douglas. Poquíssima broma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada