La cabana on va Harley-Davidson va començar a rodar, en una imatge de 1903. |
Una vegada, ja fa molts anys, em vaig acostar fins a la fàbrica de Harley-Davidson. Viatjava d'Iowa a Chicago a través de Wisconsin, i Milwaukee era una parada obligada. Vaig localitzar la planta, un monstre tan descomunal com ha de ser el principal centre productiu de qualsevol multinacional. La meva idea era visitar les instal·lacions, però no va poder ser perquè era un dia festiu i estaven tancades. Sí que les vaig observar des de fora i fins i tot vaig poder mantenir una breu però agradable conversa amb un simpàtic vigilant de seguretat que personificava ell mateix tota l'hospitalitat del Midwest. Quan li vaig explicar que venia de lluny i li vaig preguntar si podria veure al menys la llegendària cabana de fusta, em va respondre amb un to inequívocament nord-americà que ho hauria pogut fer... de no ser perquè aquella cabana, situada a escassos metres d'on nosaltres estàvem parlant, s'havia ensorrat dècades enrere i ja no existia –ho va dir sense cap mena de malícia, és clar-. Aleshores ens vam posar a riure, li vaig donar les gràcies i vaig seguir el meu camí.
Els Estats Units són un lloc fascinant si els contemplem més enllà dels excessos i els tòpics (geo)polítics. La seva història, per bé i per malament, és la de la civilització occidental tal i com encara l'entenem a dia d'avui. En una ciutat com Milwaukee, situada a la riba oest del llac Michigan, al bell mig del continent nord-americà, hi conviuen gegants com la cervesera Miller o la pròpia Harley-Davidson. A pocs quilòmetres predominen les grans extensions agrícoles i els paratges naturals gairebé verges. I a poques hores de cotxe s'hi troba la eterna i infinita Chicago, que no és la capital de l'estat d'Illinois però sí del Midwest. Per descomptat, en indrets tan heterogenis s'hi poden trobar personatges de tota classe i condició. Aquell vigilant de seguretat de Harley-Davidson és un dels éssers més entranyables que mai he arribat a conèixer viatjant per aquest món. I cada cop que observo una fotografia d'arxiu de la vella cabana recordo els minuts que vam compartir aquell dia festiu de primavera davant la immensitat d'una fàbrica quieta i silenciosa però en tot cas imponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada