SPENCER DAVIS
(1939-2020)
El fet d'haver nascut a Gal·les i haver iniciat la seva carrera com a músic professional en una Birmingham tenyida de tonalitats industrials devia atorgar a Spencer Davis una perspectiva, si no distant, com a mínim diferent de la dels seus contemporanis amb base d'operacions a Londres. Figura a l'ombra dins de la seva pròpia banda, el guitarrista va esdevenir un dels pilars del rhythm & blues britànic de la dècada dels 60. I la banda que ell mateix comandava, The Spencer Davis Group, un dels màxims exponents de la British Invasion durant uns anys en què la música pop evolucionava, mutava i creixia a la velocitat de la llum.
El gran actiu de la banda de Davis va ser també la llosa que va acabar arrossegant durant tota la teva carrera. I tenia nom i cognoms, Steve Winwood, avui un dels grans referents del rock britànic i durant la primera meitat dels 60 un jove prodigi que ja tocava l'orgue Hammond com els àngels i cantava rhythm & blues com si l'haguessin parit a la mateixa conca del Mississippi. Davis no va tenir cap problema a l'hora de cedir-li protagonisme a la seva pròpia banda. Però un cop l'òrbita rhythm & blues se li va fer petita i va decidir Winwood volar pel seu propi compte, el guitarrista va romandre per sempre més en un segon pla.
Va seguir gravant i fent gires gairebé fins al final dels seus dies, però mentre el seu antic protegit seguia seduint el gran públic al ritme de "Keep on Runnin'" –original de Jackie Edwards que The Spencer Davis Group s'havia fet seu- i "Gimme Some Lovin'" –escrita a sis mans per Davis i els germans Steve i Muff Winwood, tot un hit transatlàntic reivindicat i recuperat al seu dia pels Blues Brothers-, ell es limitava a sobreviure actuant en circuits nostàlgics i per a un selecte nucli d'incondicionals. Durant la dècada dels 70 fins i tot va arribar a treballar al departament artístic d'Island Records, des d'on es va dedicar a promocionar artistes com Bob Marley o el propi Winwood. Ens ha deixat a l'edat de 81 anys.
El gran actiu de la banda de Davis va ser també la llosa que va acabar arrossegant durant tota la teva carrera. I tenia nom i cognoms, Steve Winwood, avui un dels grans referents del rock britànic i durant la primera meitat dels 60 un jove prodigi que ja tocava l'orgue Hammond com els àngels i cantava rhythm & blues com si l'haguessin parit a la mateixa conca del Mississippi. Davis no va tenir cap problema a l'hora de cedir-li protagonisme a la seva pròpia banda. Però un cop l'òrbita rhythm & blues se li va fer petita i va decidir Winwood volar pel seu propi compte, el guitarrista va romandre per sempre més en un segon pla.
Va seguir gravant i fent gires gairebé fins al final dels seus dies, però mentre el seu antic protegit seguia seduint el gran públic al ritme de "Keep on Runnin'" –original de Jackie Edwards que The Spencer Davis Group s'havia fet seu- i "Gimme Some Lovin'" –escrita a sis mans per Davis i els germans Steve i Muff Winwood, tot un hit transatlàntic reivindicat i recuperat al seu dia pels Blues Brothers-, ell es limitava a sobreviure actuant en circuits nostàlgics i per a un selecte nucli d'incondicionals. Durant la dècada dels 70 fins i tot va arribar a treballar al departament artístic d'Island Records, des d'on es va dedicar a promocionar artistes com Bob Marley o el propi Winwood. Ens ha deixat a l'edat de 81 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada