El post-punk sempre ha estat una bona opció a l'hora d'imaginar possibles bandes sonores per a hipotètics escenaris (post-)apocalíptics. Ho han tingut clar I Like Trains a l'hora de facturar el seu darrer treball, un "Kompromat" (2020, Atlantic Curve) que adreça el temps present des d'unes coordenades estètiques que trenquen amb els passatges més o menys relaxats d'obres anteriors i enllacen directament amb els dies de Factory Records, The Fall o Ultravox. Un repertori de naturalesa gèlida, claustrofòbica, urgent i terminal per posar sobre la taula tota l'angoixa i la incertesa d'un món que s'ensorra per moments –el de Trump, el coronavirus, la crisi dels refugiats i la Gran Bretanya post-Brexit, entre d'altres-. Mai abans havien sonat els de Leeds tan bàsics i viscerals com en aquesta col·lecció de cançons on destaquen títols com "Dig In", "Desire is a Mess", "A Man of Conviction" o l'inicial "A Steady Hand".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada