Diana DeMuth

Nascuda per fer quilòmetres.

A la caràtula del tercer àlbum de Diana DeMuth, "Misadventure" (2020, Thirty Tigers), s'hi pot observar l'exterior de la recepció d'un d'aquells motels que ofereixen allotjament sovint assequible a totes aquelles ànimes que solen trobar-se en trànsit en qualsevol punt de la geografia nord-americana. A la fotografia s'està fent de nit –o potser de dia-, el local es troba il·luminat per llums de neó i al cel hi ha núvols que amenacen tempesta. Tant la imatge com el títol del disc suggereixen que la seva autora ha vingut a explicar les seves pròpies experiències a la carretera. Les bones, les no tan bones, i les dolentes.

De fet, DeMuth s'ha passat mitja vida fent quilòmetres. Originària de Massachusetts, va començar a recórrer els Estats Units de ben petita de la mà dels seus pares, tots dos artistes visuals amb compromisos arreu del país. La seva carrera musical va arrencar l'any 2013 en un popular concurs de talents televisiu. No va guanyar, i en conseqüència no va esdevenir d'avui per demà allò que s'anomena una estrella, però a canvi es va poder mantenir ferma a unes arrels i una forma de fer que li han permès construir una carrera que potser no esdevindrà massiva però d'entrada es perfila a llarg termini.

Va debutar discogràficament l'any 2015, després d'abandonar la universitat, amb "Albuquerque", un plàstic on ja apuntava als grans tòtems del country, el folk i el rock més orgànic. Va girar de costa a costa, va publicar un segon treball –"The Doorway" (2017)- i fins i tot va fer una primera gira pel nostre costat de l'Atlàntic. L'any passat es va instal·lar temporalment a Woodstock, on va donar forma a aquest tercer àlbum amb tot un Simone Felice (The Felice Brothers) als comandaments. "Misadventure" suposa en certa manera un nou punt de partida per a DeMuth, una col·lecció de cançons que sonen exactament a allò que apunta el seu embolcall. Un nou valor a l'alça de la música d'arrel nord-americana.


Més informació:

Diana DeMuth  /  Pàgina web