Eddie Van Halen (1955-2020)

EDDIE VAN HALEN

(1955-2020)

Virtuós en plena era punk. Ferm creient en la guitarra elèctrica en plena era dels sintetitzadors. Renovador del rock dur en plena era New Wave. Si Eddie Van Halen no va ser el guitarrista més gran de la seva generació, poc li va faltar. I si la formació original de Van Halen, la banda que portava el seu cognom, no va ser un dels combos més ben engreixats de la història del hard rock i el heavy metal, que baixi algú i m'ho expliqui. El seu debut homònim de 1978 va injectar vitamines a ambdós gèneres i va definir bona part dels fulls de ruta seguits al llarg de les dècades posteriors. Sense pistes com "Runnin' with the Devil", "Ain't Talkin' 'Bout Love" o aquella robusta lectura de "You Really Got Me" (The Kinks) no s'entendria, per exemple, el que va passar al Sunset Strip de Los Angeles durant la dècada dels 80.

La resta de treballs enregistrats amb David Lee Roth al capdavant tampoc tenen desperdici. De "Van Halen II" (1979) a "Women and Children First" (1980) i per descomptat el totèmic si bé de vegades discutit "1984" (1984), on el guitarrista va deixar sortir el seu gust pels teclats i va donar peu al maridatge a priori impossible de pop sintètic i el més genuí rock d'estadis. Com a joia de la corona i mostra més evident, un "Jump" on despatxava també un dels seus solos definitius a les sis cordes i que encara avui val per les discografies senceres de diversos alumnes més o menys avantatjats –sense ànim de faltar al respecte de ningú ni cap necessitat de dir noms-.

Aleshores va venir la ruptura amb Diamond Dave i l'etapa amb Sammy Hagar a la veu. Un període de vegades discutit, però en qualsevol cas reivindicable. Sí, l'essència de Van Halen pot concentrar-se en els primers sis primers discos, però treballs com "5150" (1986) o "OU812" (1988) també valen el seu pes en or. Més oblidable va resultar el pas per la banda de Gary Cherone, si bé "Van Halen III" (1998), l'únic àlbum que va enregistrar la formació amb el vocalista d'Extreme, tampoc és tan desastrós com se'l sol recordar. El retorn de David Lee Roth a la formació durant la passada dècada augurava una segona joventut frustrada pels problemes de salut del propi Van Halen, qui ens deixava ahir després d'una llarga lluita contra el càncer. Que soni "Eruption" a tota castanya i a la seva memòria.