33è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
31 de març de 2023
La força dels petits detalls. En un moment donat del concert d'ahir al Casino de Granollers, Alba Careta va donar pas a un solo absolutament estratosfèric del pianista Roger Santacana durant l'execució d'"Oceans". La trompetista i cantant se'l mirava des del centre de l'escenari, movent subtilment el seu cos al ritme de la peça en qüestió i amb un somriure d'orella a orella, però sobretot amb una expressió d'admiració que diu molt a favor d'ella.
Careta era la solista del conjunt –l'estrella de la nit, dit d'una altra manera-. I també és un dels noms més a l'alça del jazz català contemporani. Tot i això, encara és capaç de gaudir com qui més quan cedeix el protagonisme a altres músics, i de fer-ho amb tota la joia però també amb tota la humilitat del món. Tot un contrast amb aquell culte a l'ego que sembla ser cada cop més a l'ordre del dia en determinats ambients musicals.
La d'Avinyó va tancar la nit passada el 33è Jazz Granollers Festival amb el suport del seu quintet habitual –el completen Santacana (piano), Lucas Martínez (saxo), Giuseppe Campisi (contrabaix) i Josep Cordobés (bateria)- i reforçada pels músics del JazzGranollers Ensemble –Joan Sanmartí (guitarra i direcció), Lluna Aragón (violí), Jaime del Blanco (violí), Irene Argüello (viola), Marta Roma (violoncel), Pablo Selnik (flauta), Pau Domènech (clarinet) i Juan Pérez Villegas (vibràfon, marimba i percussió)-. Unió inèdita i exclusiva per presentar "Teia" (2023, Segell Microscopi), el notable tercer àlbum de la solista.
A banda de la descàrrega progressiva d'"Oceans", van brillar amb força el jazz psicodèlic de "Fortes", on Careta va xocar de ple amb la monolítica maquinària de precisió de l'Ensemble tot marcant-se un solo d'alçada, i una sorprenent lectura d'"Abril 74". El clàssic de Lluís Llach, deconstruït des d'una aproximació minimalista i fins i tot claustrofòbica –a mig camí del free jazz i la No Wave-, amb format de duet: Careta cantant com qui no té res a perdre i amb l'únic suport de la bateria polirítmica de Cordobés. Novament, petits detalls que marquen diferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada