(1943-2023)
De quan a les televisions públiques hi passaven coses que avui serien impensables (i també algun escàndol dels bons). De quan els programes de música a la petita pantalla eren programes de música i no concursos de talents. Ha mort Carlos Tena, veterà i referent del periodisme musical a l'Estat espanyol, tant a la ràdio com a la televisió. Un dels rostres de la Movida madrileña, però sobretot l'home que va fer entrar centenars de grups d'aquí i de fora a milions de llars d'arreu de la península a través d'espais com Popgrama, Caja de ritmos o Auanbabulubabalambambú, tots ells emesos per RTVE durant la dècada dels 80.
L'abril de 1983 va ser el centre d'una de les grans polèmiques de la història de la televisió espanyola, quan va emetre el videoclip de "Me gusta ser una zorra", de Las Vulpess, a Caja de Ritmos. La cosa no va agradar a certa premsa de la dreta més cavernària, que va disparar a matar i va forçar la cancel·lació del programa i la dimissió de Tena, que n'era presentador i director. Mesos després va recordar l'incident en una entrevista que li va fer Mercedes Milá, on també es va referir a la mort de Miguel González de Desechables: "La realidad musical de este país pasa por estos derroteros también" –el músic havia mort d'un tret mentre intentava atracar una joieria, eren altres temps-.
L'abril de 1983 va ser el centre d'una de les grans polèmiques de la història de la televisió espanyola, quan va emetre el videoclip de "Me gusta ser una zorra", de Las Vulpess, a Caja de Ritmos. La cosa no va agradar a certa premsa de la dreta més cavernària, que va disparar a matar i va forçar la cancel·lació del programa i la dimissió de Tena, que n'era presentador i director. Mesos després va recordar l'incident en una entrevista que li va fer Mercedes Milá, on també es va referir a la mort de Miguel González de Desechables: "La realidad musical de este país pasa por estos derroteros también" –el músic havia mort d'un tret mentre intentava atracar una joieria, eren altres temps-.
"La derecha siempre ha sido hipócrita en este país, porque se escandalizan de cosas que no son escandalizables. Yo pienso que nadie debe escandalizarse de nada. Hay cosas más graves para sentir lo que se llama un escándalo. (...) La sublimación del escándalo está en el morbo que tenga cada uno, y creo que la derecha es lo más morboso de este país", va afegir, tornant a l'afer Vulpess. "No está el panorama de la crítica española, sobre todo a niveles de televisión y radio, en función de lo que pasa con la juventud", va sentenciar. Quatre dècades després, no hem avançat gaire. Que la tierra te sea leve, maestro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada