"Guantanamera", com mai abans l'havíem escoltat

Magalí Sare i Manel Fortià - Foto Amaia Miranda. 

Tota una demostració de com fer una versió. Allò d'agafar una peça musical ja existent i reinterpretar-la a partir de la seva mateixa essència, transportant-la al terreny propi però sobretot atorgant-li nova vida. Despatxant-la, en definitiva, tal com el respectable no l'havia escoltat mai abans. És exactament el que han fet Magalí Sare i Manel Fortià amb "Guantanamera". Una de les cançons més conegudes del folklore cubà, deconstruïda en clau de jazz cubista i amb una introducció de contrabaix i percussió que és punk rock en estat pur. Efectivament, "Guantanamera" tal com mai l'havíem ni tan sols imaginat.

La pista en qüestió és una de les interpretacions més sorprenents que s'han escoltat darrerament per aquestes latituds nostres, també una de les perles més absolutes del segon àlbum que signen de forma conjunta la cantant barcelonina i el contrabaixista gironí –augmentats per les percussions de David Domínguez-. Un "reTORNAR" que publicarà el mes vinent Segell Microscopi i que torna a explorar la música d'arrel llatinoamericana des d'una perspectiva tan respectuosa com atrevida. A destacar també títols com "Tornar", adaptació al català del "Volver" de Carlos Gardel, la desvergonyida aproximació al "Cambalache" d'Enrique Santos Discépolo, i l'onírica lectura del poema "La meva àvia", de Joan Antoni Carrau.

Més informació:

Segell Microscopi  /  Pàgina web