La Textil, Barcelona
29 d'abril de 2023
Que Marah és un dels millors grups de rock'n'roll de les últimes dues dècades i mitja no cal que ens ho vinguin a explicar Bruce Springsteen, Steve Earle ni Nick Hornby –tots ells, fans declarats de la banda de Filadèlfia-. Salta a la vista –i a l'oïda- cada cop que s'enfilen a un escenari a despatxar un repertori que beu de la música d'arrel nord-americana però també de l'electricitat punk amb accent genuí de la Costa Est, i que durant aquesta gira puntual que acaben de completar per l'Estat espanyol –la d'ahir a Barcelona va ser l'última aturada del periple- s'ha manifestat més viu i visceral fins i tot que en convocatòries pretèrites però encara molt recordades per la parròquia autòctona.
La nit passada van fer tremolar de valent el soterrani de La Textil, amb l'encara incombustible Dave Bielanko reforçat per bona part de la formació clàssica –Dave Petersen (bateria), Adam Garbinski (baix i guitarra) i Slo-Mo Brenner (guitarra i baix); Serge Bielanko ha deixat definitivament la música per centrar-se en l'escriptura- i per aquest jove prodigi que respon al nom de Gus Tritsch. Un xaval de 18 anys que toca la guitarra i el violí com qualsevol astre que els pugui venir a vostès al cap, i que es va ventilar el "Before They Make Me Run" dels Rolling Stones com qui no té res a perdre –ara vagin vostès a explicar-li que a la seva edat hauria d'estar fent el burro amb l'autotune-.
Com si no haguessin passat els anys, i com si encara sortissin a tocar aquestes cançons cada nit –la banda només es reuneix de forma esporàdica-, van mantenir la directa posada durant una hora i mitja llarga tot disparant dards de precisió del calibre de "Point Breeze", "Old Time Tickin' Away", "It's Only Money, Tyrone" o "Santos de Madera" –puntualment van rebaixar revolucions amb els tempos més reposats de "City of Dreams" o "Jesus in the Temple"-. L'entusiasme en l'ambient malgrat omissions tan notables com "Freedom Park" o "Round Eye Blues", referma la fortalesa d'un combo que no ha vingut a fer amics sinó a guanyar-se el respectable cada nit com si fos el primer cop. "Som una banda massa gran per una sala tan petita", va ironitzar Bielanko en un moment donat. Ja ho podia ben dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada