No cauré en el discurs populista de qüestionar una inversió en cultura en temps de crisi (bàsicament, perquè crec que la cultura està jugant un paper clau en aquesta crisi, fins i tot quan això implica que molts professionals del sector treballin sense cobrar). Tampoc entraré en el fet que l'Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau al capdavant vulgui tenir els seus propis pessebres tal i com ja els havien tingut tots els consistioris barcelonins des de les Olimpíades (en tot cas, ha quedat vist per sentència que la "nova política" no dista tant de la "vella").
Però sí que em sembla escandalós que un govern municipal que es diu d'esquerres pretengui invertir ni més ni menys que 200.000 euros (de seguida s'ha dit) en la celebració de concerts als balcons, una iniciativa que nombrosos artistes d'arreu del país ja han estat impulsant des de fa un mes i mig, sense veure'n ni cinc i sense voler-se penjar cap medalla. Volen donar suport al teixit cultural de la ciutat? Doncs que es deixin de pessebres i comencin a escoltar tots els agents del sector (professionals o no) que aquests dies les estan passant magres i no saben com acabaran sortint de tot plegat.
Ara bé, dit això, siguem justos. Una cosa és qüestionar el numeret de voler-se gastar 200.000 euros fent concerts als balcons. Però una altra de molt diferent és haver d'aplaudir als Txarangos d'aquest món que han decidit abandonar el vaixell justament quan ha saltat l'escàndol i no abans. Perquè fins ara no havien sabut res de tot plegat, diuen. Com aquella Infanta que tampoc sabia res perquè no parlava de negocis amb el seu marit. Per cert, que un terç del cartell del festival fossin artistes d'una mateixa empresa de management també ens hauria de fer reflexionar d'una vegada per totes sobre les polítiques culturals d'aquest país nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada