L'anunci del tancament de Rockdelux podria ser perfectament la primera pista del món que ens anirem trobant durant els propers mesos. Un món on ja res serà segur ni estarà assegurat (ni tan sols la nostra salut, si hem de fer cas de les previsions de possibles rebrots i fins i tot noves pandèmies amb efectes més perniciosos que els de la COVID-19). També posa sobre la taula allò que alguns assenyalen com un canvi de cicle amb el to superb i fins i tot victoriós de qui s'ha vist enlluernat pels cants de sirena de les Noves Tecnologies.
Serà o no serà el que ens ocupa un canvi de cicle, però cap canvi pot ser mai a millor si implica la pèrdua d'un altaveu de la crítica, l'anàlisi i la difusió de la cultura i del coneixement com és una revista musical, sigui quina sigui la capçalera en qüestió i agradi més o menys la seva línia editorial. Penso tot això mentre espero poder fer un cop d'ull a la que s'ha anunciat com l'última edició de Rockdelux, la qual em consta que ja ha sortit del forn però jo encara no he pogut adquirir per les limitacions de moviment pròpies d'aquests dies.
Sí que vaig poder adquirir, dies enrere, el darrer exemplar de Ruta 66, una altra capçalera amb la qual he tingut el plaer de citar-me amb periodicitat mensual pràcticament des que tinc ús de raó. Serà estrany, això d'anar al quiosc i tornar-ne sense Rockdelux, però em consola el fet de saber que ara per ara encara puc comptar amb el 'Ruta'. Vull dir que no té cap sentit plorar la pèrdua dels nostres referents des de les xarxes socials, si a la pràctica no cuidem aquells que encara ens queden. I que mentre espero que m'arribi aquest últim exemplar de Rockdelux, llegeixo la Ruta 66 de maig més conscient que mai del tresor que tinc a les mans. I que duri, sisplau, que duri molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada