"Tell the truth enough / You'll find it rhymes with everything", canta Jason Isbell a "Be Afraid". Una peça que, malgrat el seu títol, convida a no tenir por. I a dir les coses tal i com un les pensa en un món on el posat i la impostura es troben a l'ordre del dia. La pista forma part de "Reunions" (2020), el sisè disc que el d'Alabama signa conjuntament amb aquesta maquinària tan ben engreixada que ha esdevingut The 400 Unit. Molt més que una banda d'acompanyament, el suport que ha consolidat Isbell com un dels noms capitals de la música d'arrel nord-americana de la passada dècada.
"Reunions" alterna declaracions de principis i comentari social amb aquell ampli ventall discursiu que permet a Isbell flirtejar amb llenguatges com el soul (la inicial "What've I Done to Help"), transitar les mateixes carreteres infinites que connecten l'electricitat de Neil Young amb les dinàmiques de Tom Petty ("Overseas") o facturar himnes de naturalesa tan immediata com perdurable (la citada "Be Afraid"). Un àlbum menys compacte que el seu predecessor –"The Nashville Sound" (2017), amb tota probabilitat una de les obres definitives d'Isbell al marge de Drive-By Truckers-, però majúscul en qualsevol cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada