(1929-2020)
Sol contemplar-se "Kind of Blue" (1959) no tan sols com l'obra magna de Miles Davis sinó com un dels discos més influents, innovadors i essencials de la història del jazz. Jimmy Cobb era fins a dia d'avui l'únic supervivent de la formació que el va enregistrar, i el toc subtil però segur de la seva bateria un dels ingredients clau d'un plàstic que va marcar un abans i un després.
Però si la seva participació en aquell àlbum sol ser el més destacat de la prolífica trajectòria de Cobb, seria injust obviar el seu paper en sessions com les que van donar lloc a àlbums com "Porgy and Bess" (1958) o "Sketches of Spain" (1960), també acompanyant al mateix Davis, així com la seva tasca al servei d'altres gegants com John Coltrane, Cannonball Adderley, Wes Montgomery, Sarah Vaughan o Dinah Washington.
Personalment, m'agrada tornar de tant en tant a "Standard Collection" (1986), fruit de la seva unió amb Hank Jones i Eddie Gomez sota el paraigües de The Great Jazz Trio. Un d'aquells títols que amb prou feina solen trobar-se referenciats a la xarxa, el vaig localitzar anys enrere en un mercat de segona mà i em va entrar pels ulls –aquelles vistes de Nova York nevada a la caràtula- abans d'alegrar-me la tarda un cop el vaig poder punxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada