TONY ALLEN
(1940-2020)
Brian Eno va arribar a definir Tony Allen com el millor bateria de tots els temps. Una afirmació tan superlativa com qüestionable, però en absolut gratuïta quan el músic nigerià es podia comptar entre els més influents i versàtils de la seva disciplina durant les passades cinc dècades. Mà dreta de Fela Kuti com a director musical d'Africa '70, la seva visió i el seu sentit del ritme van esdevenir clau a l'hora de definir allò que s'anomenaria Afrobeat durant la dècada dels 70.
Un malentès econòmic i les companyies cada vegada més parasitàries de què s'envoltava Kuti, van motivar Allen a seguir el seu propi camí a partir dels 80, mantenint-se ferm en la promoció a escala global d'unes arrels africanes que va posar en comú amb músics de tota mena i condició. A destacar, ja en ple segle XXI i com a mostra de la seva versatilitat, els dos discos enregistrats amb
The Good, The Bad & The Queen, el supergrup que va formar juntament amb
Damon Albarn (Blur, Gorillaz),
Paul Simonon (The Clash) i
Simon Tong (The Verve).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada