20 anys sense Tito Puente

Tito Puente (1923-2000).

Poques etiquetes s'han arribat a banalitzar tant en la història de la música contemporània com aquest calaix de sastre que solem anomenar música llatina. No hi han ajudat, més aviat han fet molt de mal, tota una sèrie de productes de temporada que semblen voler associar la condició llatina –sempre entesa des d'un punt de vista blanc, europeu i, si se'm permet l'apunt, masculí- amb revetlla gratuïta i sovint mancada d'aquell bon gust que precisament i per definició ha tendit sempre a definir els ritmes d'arrel llatina.

Són reflexions que acostumo a fer cada cop que punxo un disc de Tito Puente. Percusionista tot terreny, referent de llarguíssim recorregut que va enllaçar en una única i gairebé inabastable trajectòria llenguatges com el mambo, la salsa o el jazz. Va gravar amb els millors de cada casa, va deixar empremta en cada sessió on va participar i en cada escenari que va trepitjar, i va esdevenir un nom de ple dret d'aquesta etiqueta que sobre el terreny resulta tan estèril com tota la resta. Ambaixador de ple dret de l'Spanish Harlem novaiorquès i pilar de la música del segle XX, ens va deixar avui fa 20 anys.