L'Espiadimonis: "L'art ha de jugar un paper clau en aquest moment que estem vivint"

Cantant a l'amor i a la lluita - Foto Arxiu Bankrobber.

L'Espiadimonis es deixa seduir per la lluminositat pop en un segon disc, "Arrels i llavors", on l'alter ego de Carles Dordella entra de ple en el comentari social i es posiciona políticament sense pèls a la llengua. Torna a comptar amb el suport de vells coneguts com Roger Gascon o, atenció, els seus excompanys a Les Philippes.

Cançons lluminoses per a temps estructuralment foscos. O com un projecte que es va començar a gestar en les coordenades del folk de caire autoreflexiu, ha acabat abraçant un format pop d'estètica colorista que cerca inspiració en els esdeveniments que han marcat l'agenda social i política catalana durant els darrers anys, arribant fins i tot a posicionar-se sense pèls a la llengua. És aquest doble salt endavant el primer que crida l'atenció d'"Arrels i llavors" (2020, Bankrobber), el segon àlbum de L'Espiadimonis, que arriba tot just dos anys després del seu debut amb "Estimar la vida o témer la mort".

"En cap moment vaig voler abandonar les arrels folk del projecte, però és cert que aquesta evolució ha estat un procés conscient, ja des del moment en què vaig començar a compondre les noves cançons", explica l'alter ego del barceloní Carles Dordella. "El primer disc el vaig concebre amb la intenció de poder-lo defensar en solitari, per això contenia unes composicions més directes. Però després d'haver rodat el projecte amb dos formats diferents, vaig adonar-me que aquelles cançons respiraven poc quan les tocava amb la banda. Per això vaig concebre el segon disc pensant també en aquest format".

Entre els músics que han acompanyat Dordella a l'estudi destaca la presència del multiinstrumentista Roger Gascon (The Lazy Lies, Trau), que ja va produir "Estimar la vida o témer la mort" i repeteix ara als controls. "En Roger toca qualsevol instrument que li demanis. En aquest disc s'ha fet càrrec de la bateria, les percussions, els teclats i alguns arranjaments de guitarra. A aquestes alçades tinc clar que em complementa a la perfecció. Em compensa quan tinc dubtes o quan la creativitat se'm desvia cap a llocs poc raonables. En aquest disc ens hem discutit més que en el primer, i ha estat un plaer fer-ho perquè el producte final ha estat fruit d'aquest procés. És un dels grans diamants en brut de l'escena musical d'aquest país".

També hi han participat els excompanys de Dordella al capdavant de Les Philippes –Kenneth Santos, Pau Torrens i Xavi Artigas: aquests dos últims militen actualment a Trau-, formació mai prou reivindicada que sens dubte va deixar la seva empremta a l'indie barceloní de principis de segle. "En cap cas es tracta d'un retrobament, perquè no ens hem arribat a separar mai. Seguim sent una família, ens mantenim en contacte i segueixen essent els meus germans. A més, amb en Kenneth hem dut a terme la preproducció tant d'aquest disc com de l'anterior. En certa manera, també se'l pot considerar pare de la criatura", confessa.


DE L'ANGOIXA A L'ESPERANÇA

A nivell líric, peces com "Vencedors i vençuts", "I a qui vulgui escoltar" o "El pres i el carceller" adrecen sense pèls a la llengua capítols com l'1 d'Octubre o la posterior repressió per part de l'Estat espanyol. "M'agrada que l'art sigui compromès. L'Espiadimonis va néixer amb la intenció de cantar a l'amor i a la lluita, d'aportar el meu propi gra de sorra a totes aquelles causes que considero justes. Al primer disc ja hi havia algunes crides a la mobilització, però des d'aleshores han passat tot un seguit de coses que m'han afectat tant a nivell personal com creatiu. Em refereixo a l'atac sense complexos que han patit la llibertat i la cultura al nostre país. Woody Guthrie portava escrit a la guitarra el lema 'This Machine Kills Fascists'. La meva guitarra com a molt els arribarà a molestar, però ara és un bon moment per fer-la sonar ben fort".

Però no tot és indignació. "I a qui vulgui escoltar", per exemple, parteix dels fets de la tardor de 2017 per transmetre un missatge d'esperança. "És normal que s'hagi imposat el pessimisme després de tot el que hem arribat a viure durant els darrers anys, i ara penso també en altres problemàtiques com poden ser l'escalfament global o la retallada de llibertats que darrerament es comença a percebre a escala mundial i amb la qual cal anar amb compte. Però alhora crec que que hem de ser capaços de canalitzar tota aquesta ràbia en positiu i transformar l'angoixa en energia transformadora. Si anem plegats podem canviar moltes més coses de les que ens pensem. I, tornant a l'1 d'Octubre, els que el vam viure tenim el deure de no oblidar res de tot allò, de transmetre-ho".

Dordella acaba de referir-se a la retallada de llibertats que diverses veus han començat a denunciar arran de les mesures aplicades per diferents governs a l'hora de fer front a l'actual emergència sanitària. "Sóc pare de dues filles, i em preocupa com tot això les pugui arribar a marcar d'ara endavant: la vida, l'escola, les relacions, les pors, l'autoritat... Tot això es troba de ple en un canvi de paradigma i cal anar amb compte. No m'agradaria que les generacions futures siguin més influenciables que les actuals per culpa de tot plegat". Per sort, sempre quedarà la música. "La música, l'art en general, ha de jugar un paper clau en aquest moment que estem vivint. Ha de generar i transmetre bellesa, fomentar la reflexió, tocar punts sensibles o, simplement, animar-nos. La cultura ens farà lliures", conclou.


Poden escoltar "Arrels i llavors" a Bandcamp.