Els bootlegs digitalitzats de Grateful Dead

Els Dead al seu hàbitat natural, l'escenari.

The Internet Archive publica al seu web gairebé 15.000 bootlegs de Grateful Dead. La xifra és tan descomunal a priori com absurda sobre el terreny. El paradís digital de qualsevol Deadhead d'arrel? O un símptoma més de l'afany acumulador d'un entorn 2.0 que tendeix a confondre quantitat amb qualitat? 

La relació dels components de Grateful Dead amb els seus seguidors va arribar a ser tan estreta, que aquests últims –coneguts popularment com a Deadheads- solien tenir el costum d'enregistrar els concerts del grup i d'intercanviar-se'ls entre ells amb forma de bootlegs. Una pràctica que l'entorn de la banda no tan sols tolerava sinó que fins i tot encoratjava, i que va donar peu a una inabastable quantitat de gravacions bona part de les quals no s'ha arribat mai a escoltar més enllà de l'àmbit estrictament Deadhead.

The Internet Archive, una biblioteca digital sense ànim de lucre que des de fa més de dues dècades es dedica a recopilar documentació per difondre-la a la xarxa de manera gratuïta, ha publicat a través del seu portal 14.571 d'aquells enregistraments, tots ells prèviament digitalitzats i catalogats –òbviament, la magnitud de la xifra implica que existeixen diversos documents relatius als mateixos concerts-. Són gravacions realitzades entre els anys 1973 i 1995 –quan la banda va deixar d'existir arran de la mort de Jerry Garcia-, i moltíssimes hores de música que en línies generals tornen a refermar els Dead com una de les grans bandes de directe de la història del rock, claríssim precedent del fenomen jam band.

Dit això, i per no perdre el món de vista, caldria recordar que com a bons hereus dels primers hippies, els Deadheads concebien la pràctica de gravar els concerts dels seus ídols com una manera de fer xarxa i mantenir viva la seva comunitat a través de l'intercanvi, no pas amb l'afany de fomentar-ne l'acumulació perquè sí. Un esperit que xoca frontalment amb l'accés sobtat i indiscriminat a gairebé 15.000 documents que perden bona part del seu sentit un cop trets de context –és que ni tan sols estan ordenats per ordre cronològic-. Coses d'un entorn digital que sol confondre quantitat amb qualitat, i on l'acumulació sol cotitzar més que no pas el rigor o la profunditat.

Potser estaria bé, en aquest sentit, que algun dia es dediqués algun estudiós de la matèria Deadhead a examinar tots aquests arxius, a separar el gra de la palla i a contextualitzar-los. A assenyalar quins d'aquests documents resulten imprescindibles, quins ens ajudaran a entendre millor l'essència de la banda i el seu llegat als escenaris, i quins es poden considerar més representatius de cada etapa. En definitiva, a guiar el neòfit a l'hora d'endinsar-se en una selva digital on difícilment arribarà a orientar-se sense tota una sèrie de coneixements i consideracions que, a diferència dels arxius de torn, no es troben ni es trobaran mai a l'abast d'un simple clic.

Al moment d'escriure aquestes línies he escoltat sencers dos dels documents publicats. Dubto molt que mai arribi a escoltar els 14.569 restants –és molt més probable que segueixi tornant a qualsevol dels discos en directe publicats de forma oficial i dels quals disposo en algun suport físic-. Si vostès s'hi animen malgrat tot, poden posar-s'hi a través del web de The Internet Archive.